Solters

En el calendari, ben farcit de dies “mundials” i internacionals, dijous vinent és el dels solters –i solteres–, confirmant que es tracta d’un d’aquells que empra el masculí com a genèric per als dos sexes.

No sembla gaire agosarat deduir per l’experiència empírica que són ben abundants les persones que, a efectes legals, els que els angloparlants defineixen com a singles. Legalment, perquè a la pràctica molts i moltes viuen en parella sense formalitzar matrimonis, ni civils ni, encara cada vegada menys, religiosos.

Els joves enamorats d’ara es posen a viure plegats –enllà on poden superar les grans dificultats per assolir un habitatge– sense formalitzar el seu estat, ni tan sols al registre de parelles de fet. Sembla que no ho trobin necessari. Potser fins que alguna circumstància, com ara l’arribada d’un fill/a els hi portin.

El mot antic, tradicional, de fadrí, al diccionari senzill de consulta freqüent s’identifica, ves per on, amb “conco” i la traducció a l’espanyol “solterón/a”. De ben segur no era aquesta l’accepció dels fadrins que, segons la llegenda, pujaven fins a Engolasters per veure les bruixes ballant nues en les nits d’akelarre, sobretot en la més assenyalada, la de Sant Joan.

Segons continua la llegenda, aquelles dones, que no tenien res de ximpletes, s’adonaven de seguida i castigaven els intrusos convertint-los en gats i pujant-los a les espatlles. Deixem, però, la disquisició i tornem al cas, observat empíricament, de les parelles que conviuen sense fer papers.

Darrerament, un diari de prestigi reflectia com cada vegada més freqüent la decisió de parelles que romanen cadascú a casa seva, excepte quan volen mantenir un contacte directe. I l’experiència m’ha fet conèixer aquest cas en una amiga de la infantesa. Qui sap –sigui dit sense mala intenció de prejutjar– si és a la vegada un sistema per afavorir allò que en diuen una “parella oberta”.

El cas és que dijous hi ha un nou grup social susceptible de felicitació: els solters i solteres, altrament dits singles en la llengua cada vegada més global per sobre de la llei –i si no, mireu rètols pels carrers–. Tot i que, ben mirat, potser la majoria de felicitats/des, d’entrada, no arribin a esbrinar-ne el motiu.

Quedin expressats aquí els millors desitjos per a tots/es els concernits i concernides. Sense distincions pel sexe que figuri al passaport o al document identificatiu segons la nacionalitat.

Per acabar, i a tall de curiositat, vet aquí una llista dels dies internacionals o mundials més propers, la gran majoria declarats per les Nacions Unides o organismes dependents, com ara la Unesco:

Avui, diumenge, Dia mundial de la ciència per a la pau (bonic, oi?, i utòpic?).

Dimarts 12, contra la pneumònia infantil.

Dijous, 14, contra el tràfic il·lícit de bens culturals (inclou el romànic, ho sembli o no). I contra la diabetis.

Dissabte 16, per a la tolerància.

Diumenge, 17, coincideixen en els dos extrems de les edats: Drets del nen prematur i contra el càncer de pròstata.

Tot i que més curiosa és la coincidència de següent dimarts, 19: dia de la comuna i de l’home. Nenes, una mica d’empatia i no us acarnisseu si us plau.