Un acord d’associació mixt
Afecta aspectes més enllà de la competència comercial exclusiva de la UE
L’acord d’associació negociat amb la UE pel Govern andorrà sembla tenir totes les característiques per rebre la consideració de mixt. Una qüestió que necessitarà la ratificació no només del Consell General, sinó també dels parlaments dels 27 estats membres. Aquesta situació planteja escenaris complexos i requereix la celebració d’un referèndum que permeti al poble andorrà decidir si està a favor d’aquest acord mixt o declinar-lo. Això s’hauria de fer abans que l’acord d’associació sigui sotmès a consideració de tots els parlaments de la UE, sobretot per evitar fer un paper d’estrassa com a país a nivell de l’escenari internacional i danyar la imatge de la UE, fet que implicaria conseqüències.
Un acord mixt: què significa i per què és rellevant?
Tot tractat internacional negociat per la Comissió Europea amb un país tercer pot rebre la consideració de mixt quan les seves disposicions inclouen competències compartides entre la Unió i els estats membres. Aquest és el cas de l’acord entre la UE i Andorra, que afecta aspectes que van més enllà de la competència comercial exclusiva de la Unió Europea, incloent-hi sectors com l’energia; els serveis financers; la seguretat social; la competència; el medi ambient; la contractació pública; l’agricultura; el transport; la propietat intel·lectual; la protecció del consumidor; l’estadística; qüestions veterinàries, fitosanitàries i de seguretat alimentària; serveis de comunicació audiovisual i societat de la informació; salut, seguretat en el treball, dret laboral i igualtat de tracte; entre d’altres.
Per tal que un acord d’aquest tipus sigui ratificat, no n’hi ha prou amb la signatura de la Comissió Europea, cal la validació de tots els parlaments nacionals dels 27 estats membres de la UE, un procés feixuc i complex, i que l’ensems es pot demorar anys, amb un alt risc de rebuig per un país o alguns països de la UE. Existeixen precedents, aquest és el cas del Comprehensive Economic and Trade Agreement (C.E.T.A.) signat el 20 d’octubre de 2016 entre la UE i Canadà, que posen de manifest que aquest tipus de tractats poden topar amb obstacles significatius perquè poden incloure disposicions que no són compatibles amb els principis i valors constitucionals dels estats membres, fet que en aquell cas va portar al rebuig del parlament belga. El procés de ratificació de l’acord d’associació entre la UE i Andorra, tal com està configurat, podria allargar-se en el temps degut també a la seva complexitat i les diferents implicacions a diversos nivells. No es tracta només d’un simple acord comercial: és un compromís que comporta un alt grau d’integració en el mercat interior europeu, regulant àmbits com la lliure circulació de treballadors, el reconeixement de qualificacions professionals i altres competències compartides que exigeixen un compromís ferm i clar per part d’Andorra.
A més, el Tribunal de Justícia de la UE ja ha plantejat reticències davant la possibilitat que els mecanismes de resolució de controvèrsies permetin a inversors sotmetre les diferències a arbitratge, sense el consentiment explícit dels estats membres. Això podria limitar la sobirania d’aquests països en favor dels interessos dels inversors, un punt que, sens dubte, mereix ser valorat i discutit.
La importància del referèndum
Després de nou anys de negociacions, es fa evident que aquest acord d’associació comporta unes implicacions polítiques i socials molt profundes per Andorra. La manca d’una consulta popular seria una omissió greu per part del govern. Permetre que la ciutadania s’expressi en un referèndum permetria un debat serè, necessari i respectuós sobre l’impacte de l’acord, garantint que la decisió reflecteixi finalment la voluntat inequívoca del poble andorrà.
No convocar-lo o en son cas endarrerir-lo, tan sols per evitar un resultat advers, comprometria el respecte pel procés democràtic i la responsabilitat del govern envers els seus ciutadans. A més, si finalment l’acord fos rebutjat pel poble andorrà a posteriori de l’aprovació dels estats membres de la UE després d’un procés de ratificació complex i perllongat, Andorra es podria veure ridiculitzada a escala internacional i la seva política exterior quedaria compromesa. En canvi un referèndum previ a la ratificació dels estats d’un acord mixt rebria una bona consideració per part de la Comissió Europea i els seus estats membres, i no tindria conseqüències negatives per a la imatge d’Andorra i la seva reputació internacional.
L’ambigüitat política en el discurs de Concòrdia
Un altre punt preocupant és la retòrica ambigua d’algunes formacions polítiques. Aquest és el cas de Concòrdia, que no ha donat una resposta clara en aquest debat, sí, no, sí, no. Recentment, els seus líders han suggerit que, en cas de preveure que el “no” podria ser majoritari, caldria ajornar el referèndum. No entenc quin sentit pot tenir aquest posicionament. Aquest posicionament representa una desconnexió de les necessitats d’un país que reclama claredat en un moment crucial.
En lloc de dilatar la decisió subordinant-la als interessos propis d’algunes formacions, es fa necessari que es posin en pràctica polítiques sòlides i transparents que prioritzin els interessos del país per damunt de qualsevol estratègia partidista.
En aquest sentit, mentre partits polítics com Andorra Endavant s’han posicionat fermament en contra de l’acord, totes les altres formacions polítiques, incloent-hi Som Veïns i la nova plataforma de centredreta han optat per un Sí o ni tan sols s’han posicionat clarament respecte al model de relació amb la UE. És molt possible que esperin conèixer quin és el resultat del referèndum, pendents de veure per on bufarà el vent de l’opinió pública.
L’acord d’associació entre la UE i Andorra no és només un mer tràmit burocràtic: és una decisió transcendental que pot canviar la vida dels ciutadans andorrans. La celebració d’un referèndum permetria que la veu del poble fos escoltada i respectada, especialment davant un acord que, per la seva naturalesa mixta, exigeix una resposta clara i consensuada.
Com a societat, Andorra té el dret i el deure de decidir sobre el seu futur, i el Govern ha d’actuar amb responsabilitat convocant un referèndum que permeti a la ciutadania pronunciar-se sobre aquest acord i les seves possibles implicacions i el que és més importar: evitar fer el ridícul estrepitós a escala internacional, començant a construir la casa per la teulada.