Oblit sanitari: un dret que ha de ser una realitat

Dijous passat, al Consell General, vàrem fer un important pas endavant gràcies a l’aprovació per unanimitat de la presa en consideració de la Proposició de llei presentada pel nostre Grup Parlamentari per fer efectiu el dret a l’oblit sanitari. Amb aquesta llei volem que es garanteixi que les persones que han superat un càncer, les que tenen VIH/sida i les que pateixen hepatitis C no siguin discriminades en comparació amb altres consumidors a l’hora de contractar assegurances de salut, hipoteques i préstecs bancaris, dotant així el nostre ordenament jurídic d’una legislació relativa al dret a l’oblit de les persones que han patit les patologies que acabo d’enumerar.

Com sabem, el càncer és una de les malalties amb més rellevància a escala mundial i l’Organització Mundial de la Salut assenyala que és la principal causa de mort al món. De fet, l’Agència Internacional de la Recerca del Càncer estima que el nombre de casos nous augmentarà en les dues properes dècades a 28 milions. Segons dades de l’octubre del 2022, el nombre de càncers diagnosticats pel Servei d’Andorrà d’Atenció Sanitària entre l’any 2020 i el setembre del 2022 va ser de 1.287 casos. Esperem que el Registre de tumors avanci en els seus treballs de millora, donant seguiment al compromís de treball del Govern per fer un abordatge integral de la patologia oncològica i que puguem disposar aviat del Pla oncològic nacional.

En aquest context, el Parlament Europeu ja va incloure el “dret a l’oblit oncològic” en una resolució amb la qual considera que “les asseguradores i els bancs no han de tenir en compte l’historial mèdic de les persones afectades pel càncer; demana que les legislacions nacionals garanteixin que els supervivents de càncer no siguin discriminats en comparació amb altres consumidors; […] demana que, a tot tardar el 2025, tots els estats membres garanteixin el dret a l’oblit a tots els pacients europeus deu anys després del final del seu tractament i com a molt tard cinc anys després del final del tractament per als pacients el diagnòstic dels quals s’hagi realitzat abans dels 18 anys”.

Després d’analitzar diferents models, el nostre grup parlamentari va decidir proposar un text de llei, senzill (que no simple) que modifiqués les lleis que disposem en relació amb les assegurances i la protecció dels consumidors.

Amb el primer article es modifica la Disposició addicional quarta de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, ampliant els supòsits de la no discriminació fixats a la llei per a les persones amb discapacitat, per raó de sida, hepatitis C i càncer a l’hora de contractar assegurances prohibint establir diferents procediments o condicions econòmiques mes oneroses pels dos primers supòsits, tret que aquestes condicions siguin fonamentades, proporcionals i raonables, i que quedin degudament documentades segons criteris objectius de salut pública. I, pel que fa a les patologies oncològiques, una vegada transcorreguts cinc anys des de la finalització del tractament sense recaiguda posterior.

En relació amb els terminis, proposem que, via reglament, es puguin modificar els establerts per a patologies oncològiques específiques, en funció de l’evolució de l’evidència científica.

Amb el segon article, es modifica la disposició addicional de la Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor, en relació amb l’obligació de Govern de posar a disposició dels empresaris els fulls oficials de reclamació i denúncia previstos.

Amb el tercer article, s’addiciona una disposició a la Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor, per deixar nul·les les clàusules, estipulacions, condicions o pactes que excloguin una de les parts per tenir sida, per haver patit càncer o hepatitis C abans de la data de subscripció del contracte o negoci jurídic, una vegada hagin transcorregut cinc anys des de la finalització del tractament sense recaiguda posterior.

A aquest efecte, de forma prèvia a la subscripció d’un contracte de consum, independentment del sector, no es podrà sol·licitar a la persona consumidora informació oncològica una vegada hagin transcorregut cinc anys des de la finalització del tractament sense recaiguda posterior. Així mateix, serà nul·la la renúncia al que s’estipula en aquesta disposició per la part que hagi patit càncer en els casos anteriors.

Finalment, després d’haver escoltat les associacions de familiars de salut mental i haver-ho valorat, s’estableix via una disposició addicional que el Govern, en un termini de vuit  mesos, presenti davant la Comissió Legislativa de Sanitat l’estudi de propostes en relació amb l’oblit sanitari referent als trastorns mentals per valorar i, si escau, implementar els eventuals canvis normatius d’aquest estudi.

Després de llegir i escoltar el criteri neutre de Govern sobre la proposta de text presentada, malgrat les deficiències descrites, entenem que està disposat a treballar el text i que els grups parlamentaris que li donen suport aportaran els elements necessaris perquè la llei sigui una realitat ben aviat. Estem convençuts que amb la reflexió i el treball de tots nosaltres, garantirem i farem realitat el “dret a l’oblit sanitari”.