Relleu generacional

Els humans, tots, tenim una data de caducitat, indefugible, encara que no estigui predeterminada i s’ajusti progressivament segons les circumstàncies d’allò viscut, del nostre entorn i de l’obsolescència programada natural que tenim incorporada com a éssers vius, configurats per viure a la Terra, dins dels cicles que té determinats la Natura, de naixement, creixement, reproducció i mort, als quals estan sotmeses totes les espècies vivents.

Som caducs, doncs, individualment i, en conseqüència, col·lectivament.

Certament a major nombre de membres dins del grup més possibilitats de perdurabilitat.

Només a través de la contínua reproducció individual i de la contínua transformació col·lectiva adaptativa al medi ens podem perpetuar com a espècie si, en ambdós casos, evolucionem de la forma òptima.

I, evidentment, si no ens reproduïm prou, ens cal incorporar un mínim de nous efectius o membres a la comunitat per poder garantir l’evolució col·lectiva a través de la corresponent obertura econòmica, social i política.

L’adaptabilitat col·lectiva al medi passa, però, també, tant per l’adaptació a la geografia física com per l’adaptació a la geografia humana que ens envolta.

Per tant, el relleu generacional es produeix tant en l’àmbit individual com col·lectiu.

Aquesta substitució o relleu es manifesta normalment, en l’àmbit individual, a través de diferents senyals com són clarament, entre altres, l’aparició i creixement dels fills i dels nets al nostre entorn, l’assoliment dels 60 o 70 anys d’edat i, pel que fa a l’aparença física, l’emblanquinament dels cabells, l’aparició d’arrugues i la lentitud dels moviments i accions en general i, així, passats uns 40 anys d’activitat laboral, la necessitat d’aturar-la o reduir-la clarament i deixar pas...

En l’àmbit col·lectiu també hi ha projectes o esdeveniments que són marcadors i faciliten paràmetres de substitució i relleu generacional. I si no hi són cal buscar-los per tenir una societat viva i en permanent transformació en sintonia amb el medi que la sosté.

Així, per als andorrans, un moment clau de la nostra història recent ha estat l’assoliment de la Constitució política de 1993, de la Nova Andorra, amb tot el seu contingut, que ens ha obert una nova etapa d’entesa i d’estructuració política interna per al futur i reconeguda en l’entorn pròxim i internacional, que ens permet participar directament i de ple dret en la globalització, avui la sintonia de comportament obligada i referent en l’àmbit mundial.

Els majors d’edat que vam poder participar d’alguna manera en aquell moment històric com, per exemple, la seva votació, som avui majors de 50 anys. És a dir, els que la van poder votar tenien el 1993 com a mínim 18 anys i, per tant, avui tenen més de 49 anys.

Del moment històric de la Constitució, amb les seves certeses i les seves incerteses, en vam ser responsables col·lectivament els majors de 18 anys del 1993.

La història convida a ser protagonistes, però, sempre, les generacions del moment històric concret, que no són altres majorment que les situades entre els 18 i els 50 anys, i assumir-ne la responsabilitat.

El moment històric actual ens confronta a molts i grans reptes. La majoria, però, no depenen només dels andorrans i residents a Andorra, sinó que són globals, tot i que hi tenim la nostra part i hi haurem de fer front en la part com a mínim que ens correspongui.

Però sí que tenim pendent la Constitució econòmica de la Nova Andorra per fer i que passa, sí o sí, com la majoria tenim clar, per l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea.

I hi passa perquè no hi ha cap altre projecte del mateix abast capaç de provocar els canvis que l’economia andorrana necessita per ser sostenible els pròxims 100 anys.

No tan sols això, no n’hi ha cap altre.

Quedar-se com estem i pensar que així podrem mantenir el que tenim avui no és possible perquè tot canvia i el passat no torna.

No és tornant al passat que es va al futur.

Les portes que es poden obrir (dependrà només de la nostra empenta) són difícils per a molts d’imaginar, però hi són i compensaran sobradament les que es tanquin, si no es tanquen soles abans.

I l’acord d’associació, que no d’integració, ens ha de procurar, només, però és essencial, el marc jurídic per obrir les noves i reforçar les que es poden mantenir obertes.

I aquest marc jurídic no el tindrem si ens quedem quiets volent mantenir el que tenim, perquè així no tan sols no tindrem el marc jurídic per transformar-nos, sinó que posarem en punt de revisió (com preveuen els mateixos) els insuficients acords signats fins avui i retardarem significativament l’acord deixant-lo en punt mort.

I signar-lo més tard del que ja portem, si es tornen a donar les condicions oportunes que la UE estigui disposada a fer-ho, només farà que puguem renegociar pitjor del que ja s’ha pogut negociar i perdre més temps, oportunitats i recursos de tota mena, frustrant el paper històric a assumir per unes generacions.

I si hi ha problemes, hi ha els mecanismes previstos per revisar l’acord, que es fa, no ho oblidem mai, per afavorir les dues parts i no per perjudicar-les.

Andorra com a microestat també pot aportar molt a tot l’entorn pirinenc, i aquest pot aportar molt a Andorra, si assumim una nova escala de relació amb aquest i aquest és un factor clau per a ambdues parts, del qual s’ha parlat molt poc.

I no ens podem esperar més perquè la globalització està accelerant i prioritzant només el desenvolupament de certes zones i el nostre entorn fronterer que hem d’incentivar a transformar-se, per la via de la complementarietat i convertir-se en aliats directes de la nostra economia, no podem deixar que perdin més oportunitats i no es desenvolupin com mereixen.

El relleu generacional en la major part dels alts càrrecs institucionals ja està fet, només cal ara assumir la responsabilitat de fer el pas d’iniciar l’escriptura de la nova constitució econòmica d’Andorra, amb la signatura de l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea i, sobretot, el més difícil, la seva implementació plena dins la societat andorrana i el seu entorn.

Andorrans, residents, fronterers i circumveïns som tots convidats a participar en aquesta excepcional oportunitat històrica, i alhora repte de transformació d’Andorra i el Pirineu, en el seu entorn més pròxim, que la condició d’Estat reconegut internacionalment d’Andorra possibilita si som capaços tots plegats, cadascú des del seu lloc, d’assumir la responsabilitat que ens pertoca, fent el relleu generacional corresponent sense por i amb entusiasme.

Els anys passen, les generacions i les oportunitats històriques, també, només resten els reptes, cada cop majors si no són assumits per cada generació els que li pertoquen.