L’educació, el preu del demà

Aquest darrer diumenge ha estat el Dia internacional de l’estudiant. La figura de l’estudiant, en totes les seves variants, és crucial per poder entendre l’estat de salut de tota societat, si la mirem en un conjunt. Creure que una comunitat pot comptar amb un grau de desenvolupament elevat sense mantenir gran part de la seva població educada en un sentit genèric, seria no entendre un dels pilars fonamentals d’aquesta. Alguns estudis mostren aquesta forta relació. El Banc Mundial, en un estudi, va xifrar que un any afegit d’escolarització augmenta la renda per càpita al voltant d’un 10%, i un altre estudi de la UNESCO fixava que un augment d’un 10% en la taxa d’alfabetització redueix fins a un 6% la taxa de mortalitat infantil.

Per descomptat que estadístiques com la d’alfabetització són qüestions ben allunyades de països avançats com és Andorra, però sense cap mena de dubte sempre existeix marge de millora. El nostre país compta amb una particularitat concreta amb relació a la figura de l’estudiant. Una part significativa del jovent que vol encetar l’etapa dels estudis universitaris, per raons diverses, marxa del país per fer-ho. Si bé és cert que en la situació actual existeixen certes facilitats per poder estudiar als dos estats veïns, el ventall de possibilitats s’escurça pels entrebancs de fer-ho més enllà d’aquests. En tant que estat tercer de la Unió Europea, sovint els joves andorrans que tenen intenció d’estudiar a una universitat d’un estat membre no ho poden fer en les mateixes condicions i han d’afrontar unes tarifes més elevades que qualsevol estudiant d’un estat membre. I la dificultat no rau únicament en aquesta matèria, ja que també aquells que estudien al país compten amb la dificultat d’homologar els seus estudis per realitzar tasques professionals fora d’Andorra.

A més, sent andorrà, existeix una dificultat afegida per treballar o realitzar pràctiques laborals fora d’Andorra, en tant que la lliure circulació de persones no inclou persones amb nacionalitat del país. Aquests fets suposen un desavantatge comparatiu entre els estudiants andorrans i la resta d’estudiants comunitaris.

L’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea, no volent obviar la seva complexitat, representa un punt d’inflexió en múltiples àmbits, i aquest és un d’ells. Per l’essència de l’acord i la possibilitat que Andorra deixi d’ésser un Estat tercer, l’estatus dels estudiants andorrans es veuria alterat en un sentit positiu. Evidentment, cal dir que seria simplista analitzar i limitar tot el debat amb relació a l’acord amb les qüestions anteriorment detallades i també hi ha qui considera, de forma legítima i fonamentada, que aquest acord podria generar noves dinàmiques en l’àmbit laboral, com una major competència per als joves formats que treballin al país per part d’altres ciutadans europeus. Les valoracions resten a discreció de cadascú. Però és cert que en aquesta qüestió concreta, el fet de facilitar la mobilitat dels estudiants, de rebaixar els costos que els genera estudiar més enllà de les nostres fronteres, i també les apostes i possibilitats derivades de l’acord per crear un teixit econòmic més dinàmic i que aposti per nous sectors, afavoriria les opcions i facilitats formatives dels joves i, a la vegada, possibilitaria la permanència a Andorra de molts andorrans formats en matèries poc implementades al país fins ara.

És cert que existeixen múltiples parts implicades i amb interessos que no tenen per què ser incompatibles, però sí diferents. Però cal tenir una fixació en totes les decisions rellevants que es prenguin centrades en allò que serà determinant per al futur, com són els estudiants i els futurs professionals. El que és clar és que el capital humà d’un país és un dels principals actius per a la seva prosperitat, i crear unes bases sòlides per promoure la capacitat, la formació i la competència d’aquells més joves és condició necessària per generar aquest actiu.