El pas dels anys

La matinada del passat dissabte va tenir lloc el combat de boxa entre Jake Paul i Mike Tyson, o, el que és el mateix, entre un youtuber boxador sense un gran palmarès, de 27 anys, i un excampió mundial dels pesos pesants de 58 anys. Trenta-un anys de diferència, amb el resultat que ja es poden imaginar.

Mai he estat afeccionat a la boxa, però des d’aquesta tribuna volia parlar d’una situació que em sembla estrambòtica, per utilitzar una paraula que feia servir el meu pare i que a mi també m’agrada, perquè m’encanta com sona.

A mi, que m’ho expliquin; d’on surten els milions de teleespectadors que ho veien en directe o en diferit, i que als protagonistes els va suposar un benefici de 40 milions de dòlars per a en Paul i de 20 per a en Mike. Molt bé per a ells, ja que sols cal llegir les cròniques per saber que el combat va ser una espècie de representació teatral adaptada al món del ring.

I és que el pas dels anys no perdona i en l’esport d’elit i professional no es produeixen miracles. Una persona, per molt que es cuidi, té les seves limitacions per l’edat, i no es pot anar contra el pas del temps.

Si agafem qualsevol esport que exigeixi una preparació física fora del que és normal, la gent gran no pot competir amb els joves. Un equip de futbolistes de 45 anys, format per exjugadors d’un primer equip, poc té a fer amb qualsevol conjunt jove i amateur.

Hi ha poques excepcions a aquesta regla. Probablement, la més espectacular és la de l’esquiador i alpinista japonès Yuchiro Miura, que des del maig del 2013, amb 80 anys, és l’home de més edat a pujar l’Everest, amb la curiositat que ho va fer un parell de cops més, amb 70 i 75 anys. També una japonesa ostenta el rècord femení, Tamae Watanabe, amb 73 anys.

Un altre final d’aquest tipus també queda per a la història: el navegant José Luis Ugarte (1928-2008) va participar en la volta al món a vela en solitari, un parell de vegades, la BOC Challenge amb 63 anys i la Vendée Globe del 1992 amb 64.

Tot i ser rebut per una multitud a Sables-d’Olonne, reconeixent el seu mèrit, Ugarte va manifestar que durant la travessa havia estat a punt de morir en diverses ocasions i que era un prova per fer un cop a la vida i no repetir mai més.

El combat Paul-Tyson, si es pensa bé, sembla una presa de pèl que o passarà a la història.

Netflix ha tret rendiment d’una pantomima; en qualsevol cas, el públic sempre és sobirà i decideix, i els protagonistes de la història han fet el seu particular agost.