Esperit cultural

És el que anima o inspira les nostres accions, resolucions o els impulsos dominants segons els quals obrem, tot i que no en siguem conscients.

El que en definitiva impregna la nostra manera de fer, aplicat al món del coneixement, les tradicions, les formes de vida materials i espirituals característiques de les persones, d’un poble, d’una societat o de la humanitat. 

L’esperit cultural és la qualitat aplicada al cultiu del saber que l’home, personal i col·lectiu, deixa en el seu rastre, material i immaterial, per la vida.

O també en podríem dir, invertint els termes, el cultiu de l’esperit, com aquella acció que suposa la cultura, de cultivar el món de les substàncies incorpòries i intangibles del pensament i el coneixement, de les idees i els sentiments, de les intel·ligències que ens manen.

Un esperit cultural que ha mogut Àgora Cultural del Principat d’Andorra un any més per atrevir-se a fer el Dia de la cultura 2024, dilluns dia 18 de novembre, al vestíbul de la seu del Consell General, així com escollir, entre molts candidats que en són mereixedors, quatre nous Premis Àgora 2023, que se sumen als més de 65 premiats des del 2001.

Així, els guardonats per la qualitat del seu esperit cultural i reconeguts a l’àgora pública que encarna l’edifici del nostre parlament han estat els següents:

–Maria Pilar Gispert i Fernàndez i cantaires de l’Orfeó Andorrà (1964-2024), per la trajectòria de 60 anys de contribució a  l’associacionisme i voluntariat cultural a través del cant coral donant vida i participant en l’escena musical andorrana, sota la direcció dels mestres Joan Roure i Jané (1964-1990), Josep Maria Pampliega i Canturri (1991-1993) i Josep Puig i Martell (des del 1994), sent en l’actualitat l’entitat més antiga del país.

–Xavier Rebés i d’Areny-Plandolit i Fina Font i Ruana, pel treball d’activisme, dinamització cultural i implicació en les activitats del Centre Cultural Andorrà (1975-1980), divulgació i defensa del patrimoni cultural de la pedra seca i continuïtat i renovació del projecte de l’Editorial Andorra des del 1977, entre altres.

–Jordi Marquet i Mandicó, per la participació activa i responsable en la modernització d’Andorra en els darrers cinquanta anys, col·laborant en la posada en marxa o consolidació de diversos projectes d’interès nacional com la CASS, la Clínica Nostra Senyora de Meritxell, Caldea, la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i, especialment, per l’aportació al món de la gastronomia de la cultura del vi i del gurmet.

–Roger Casamajor i Esteban, per la trajectòria fiable, estable i ordenada com a actor en el món de les arts escèniques teatrals (Farses medievals, El xai, El tinent d’Inishmore, Carnaval, Llibertat!, Ricard III, Sol solet, Galatea, Maremar, Andorra...), televisives (Laura, Mar de fons, Ventdelplà, La Via Augusta, Infidels, La Riera, La Mesías...) i cinematogràfiques (El mar, L’illa de l’holandès, El coronel Macià, Pa negre, Incerta glòria, La vampira de Barcelona, Tros, El fred que crema, El ventre del mar, 42 segons...) des del 1994 fins avui.

En aquesta dicotomia de matèria i esperit, la cultura és l’enllaç necessari i indispensable per fer possible el pas d’una dimensió corpòria i quadridimensional a una altra no corpòria i no substancial de zero dimensions, no espacial, ni temporal.

Realitat (món natural) i somni (món virtual), àmbits de la cultura en plena potència i dualitat, com una més de les regulacions binàries que emmarquen la humanitat.

I la cultura fent de nexe, exclusiu, permanent i actiu, entre ambdós mons, deixant-ne traça...