Cens
Podrem saber quants som realment?
Els cònsols de les set parròquies han acordat emprendre una iniciativa legislativa, en principi amb l’objectiu d’estalviar tràmits burocràtics als ciutadans. Es tractaria d’eliminar el doble tràmit de donar-se de baixa en una parròquia per oficialitzar el trasllat a una altra.
Segons el projecte de la proposició de llei que anomenen del cens, l’alta obligarà l’administració comunal del lloc d’arribada a comunicar la baixa a la de sortida. El primer dels efectes anunciats i l’objectiu anunciat és eliminar un dels dos tràmits obligats fins ara successivament, la baixa i l’alta.
Afegeix la informació del Diari que el projecte “ha estat treballar” en les reunions de cònsols, la qual cosa significaria que s’han mirat la iniciativa “del dret i del revés”, com s’acostuma a dir, abans de decidir-se a entrar-la al Consell i costa imaginar que aquest no l’accepti.
Semblaria que, “de rebot”, els tràmits simplificats previstos a la nova normativa comportarien disposar d’una dada estadística del tot fiable que fins ara no ha existit o, per dir-ho amb més exactitud, se n’ha publicat dues de diferents, de fons diverses i amb molta probabilitat cap de les dues exactes.
D’una banda, hi ha la suma dels censos comunals, oferta per les parròquies. Però no tots els que marxen tramiten la baixa, i això fa pensar que les sumes de veïns, de ciutadans, obtinguda en aquests censos ben bé pot estar inflada.
De l’altra, hi ha la dada emesa pel Govern, amb la base dels nacionals amb drets plens, inclosos els polítics, i els residents amb permís d’estada, on es compten també -cal suposar- els “passius”. No cal dir, sense por de ser gaire agosarats, que hi ha una quantitat indeterminada dels que oficialment podrien ser catalogats com a “turistes de llarga estada”, però que en realitat treballen sense permís, cobrant “en negre” i estalviant a l’empresa i a ells mateixos cotitzacions a la CASS i impostos si els escauen.
De tant en tant sorgeixen informacions sobre casos d’aquesta mena. La Caixa Andorrana de Seguretat Social és prou diligent per detectar, investigar, demostrar i acabar imposant als responsables les sancions que marca la llei. Sovint per la via judicial.
Amb la doble font dels recomptes mai no acaba de quedar clar. La informació del Diari de dijous situava el total en 86.801 persones –abans es deia ànimes– amb l’increment de colombians, peruans i argentins. Immigrats, perquè l’índex de natalitat entre la població estable és tan ínfim com al conjunt de l’entorn europeu.
Fa dies que el president Jordi Pujol demanava a les catalanes tenir mínim tres fills, xifra estimada per garantir estable la població autòctona. I és evident que no li van fer cas, tot i que aleshores encara no havia patit el desprestigi per les suposades irregularitats econòmiques Clar que, ben mirat, una cosa no hauria de tenir cap relació amb l’altra.
Total; que fins a la propera xifra oficial de l’administració nacional o de les parroquials –cal esperar que una altra vegada diferents entre elles- ens quedarem que en aquestes valls som 86.801, sense comptar els afegits des de dijous fins avui.
Destaca el detall de l’augment dels originaris del sud d’Amèrica, tot i les limitacions vigents -almenys fins fa ben poc- a les persones anomenades “extracomunitàries”, enteses com a procedents de països diferents dels vint-i-set estats de la Unió Europea.
I encara hem de veure els canvis que comporti el tractat d’associació amb la UE si, com seria de preveure, acaba aprovat pel conjunt de la ciutadania en el referèndum, per al qual ja s’ha anunciat retard, probablement amb la intenció que mentrestant “calin” les explicacions favorables -per no dir propaganda- exposades en les diferents reunions entre promotors i ciutadans.
Això si finalment no s’acaba aplicant la solució de la Sereníssima República de San Marino, on el govern local ha decidit “passar” de plebiscit perquè considera que la ciutadania és aclaparadorament majoritària en favor del pacte. Se suposa que és pels resultats d’enquestes, obviant la dita sobre les mentides, que poden ser “petites, grans, o estadístiques”.