L’acord amb Europa, una necessitat

Per què Andorra ha de dir sí a l’acord d’associació amb la Unió Europea? La resposta és clara: perquè Europa no és una opció, és una necessitat. Així ho vam expressar els progressistes a la nostra assemblea general del 14 de setembre i així ho continuarem defensant. Però aquesta necessitat ha estat mal gestionada. Si alguna cosa ha demostrat el Govern actual és que ha negociat sense saber exactament on anava, com si no tingués un rumb definit.

El Govern de DA ha dut a terme les negociacions sense haver realitzat prèviament un estudi de l’impacte que l’acord tindria per a Andorra. Com es pot justificar que aquest estudi s’hagi fet al final i no abans de començar a negociar amb la UE? A més, l’estudi, realitzat a posteriori, ha resultat ambigu i ha generat més incerteses que certeses. No es tracta només d’un error, sinó d’una improvisació i una falta de preparació evidents.

Pel que fa al contingut i l’abast de l’acord, cal donar resposta a algunes qüestions transcendentals per al país, que nosaltres hem plantejat a la taula del pacte d’estat per la UE.

Primer, cal aclarir si l’acord d’associació és un acord mixt. Si ho fos –i nosaltres pensem que sí que ho és– els parlaments dels països membres de la Unió haurien de ratificar-lo sense, però, que el poguessin modificar ni esmenar. Un procés que podria allargar-se durant anys.

En segon lloc, l’acord implica l’eliminació dels aranzels dels productes agrícoles, fet que suposarà una pèrdua significativa d’ingressos per a la duana andorrana. No podem considerar aquesta negociació un èxit, tot i el que diu el secretari d’Estat d’Afers Europeus. De fet, segons ens consta, el negociador andorrà va renunciar a la petició d’un període transitori abans que s’eliminessin els aranzels. En resum, si s’eximeixen aranzels, perdrem ingressos.

Pel que fa al tabac, el cap de Govern Toni Martí va aconseguir una transició de 30 anys en els ingressos, una bona notícia, però hem de ser conscients que també acabarem deixant de percebre aquests ingressos. La pèrdua d’aranzels probablement portarà la necessitat de buscar altres ingressos tributaris i afectarà negativament la competitivitat del nostre comerç.

Tercer, el protocol financer i la lliure circulació de capitals. Andorra no disposa de prestador de darrera instància i els bancs necessiten accés als mecanismes de liquiditat. L’acord no preveu l’accés al Banc Central Europeu. El Govern ha demanat el suport del Banc de França. El governador del Banc de França ha indicat que cal comptar amb el Banc d’Espanya, perquè el Banc de França no ho vol assumir sol. Aquesta qüestió és crucial per a l’estabilitat del nostre sistema bancari.

Quart, pel que fa a la normativa de cobertura per desocupació, el Govern assegura que la UE acceptaria el nostre reglament de prestació per desocupació involuntària, però això no garantirà pas que no es demani l’establiment d’una assegurança d’atur, que implica un cost per a l’Estat i les empreses.

Cinquè, la normativa laboral ha de ser ajustada als estàndards europeus. Això és positiu per als treballadors, però cal saber que aquesta adaptació tindrà un cost addicional per a les empreses.

I sisè, sobre el control policial a les fronteres, tot i que no està directament vinculat a l’acord d’associació, ens agradaria conèixer quina és la posició d’Espanya. L’Estat veí té exigències molt estrictes i la UE vol accedir a l’arxiu de la policia andorrana. Si detecten un resident andorrà que forma part de la seva base de dades de sospitosos, ens veuríem obligats a expulsar-lo. Això és acceptable des del punt de vista de la seguretat del país, però pot entrar en conflicte amb la nostra Constitució.

Tot i això, malgrat aquestes mancances, i aquest és el punt fonamental, rebutjar l’acord seria un error encara més gran. Per molt mal negociat que pugui estar, és millor aquest acord que cap acord. Andorra necessita Europa. No necessita més improvisació ni més manca de lideratge.

Aquest acord és una oportunitat i si votem que sí serà pensant en el futur d’Andorra i de la nostra gent, no en la gestió d’aquest Govern. No s’han de barrejar els debats en una qüestió d’Estat com és aquesta.