Ossos i ossos

S’escriuen igual, però no són el mateix. Uns formen part de la nostra anatomia i els altres, els que viuen fora, ara campen pels Pirineus, tot i que fa uns anys no n’hi havia ni un. Però l’ecologia té aquestes coses; reintroduïm espècies que no hi eren, els ossos, i cacem les que hi ha, els isards, per amor a la cinegètica, una paraula que m’agrada molt com sona, però no el que significa.

També hi ha altres tipus d’ossos. Hi ha gent que té el cap dur com un os, els seus pensaments i maneres de veure el món són obtuses i tan dures com un os d’oliva. Però deixem, de moment, aquesta mena d’ossos i anem al ball de l’ossa i el seu nou vestit, que és del que volia parlar.

El desembre vinent, a Ordino, el ball tradicional de l’ossa estrenarà una nova indumentària. La notícia, apareguda fa uns dies al diari, anava acompanyada d’una fotografia del vestit, creat a Barcelona pel dissenyador Pau Fernández. Res a dir o criticar respecte a la disfressa, és eloqüent i s’assembla al que podria ser la realitat.

Però em pregunto si realment es tracta d’una decisió encertada.

El ball de l’ossa, reconec que m’acabo d’informar sobre el tema, era un ball tradicional que va desaparèixer de les festes populars, fins que a Ordino va ser recuperat l’any 1985 El vestit d’abans, les pells que penjaven del portador responien a un model més senzill i tradicional, i el meu parer és que si es tracta d’això, de tradició, potser s’hauria pogut conservar aquest caràcter. Fugir de la sofisticació i mantenir les pells que penjaven de manera més improvisada o popular.

És tan sols una opinió i entenc que a molta gent li agradi en nou model… és veritat que en els temes tradicionals tot evoluciona; els gegants i capgrossos. Tot canvia; quasi tot canvia. Hi ha coses que no.

En qualsevol cas, al final, amb el ball de l’ossa es tracta de passar una bona estona i de conservar les bones tradicions.

I si els de ser sincer, em fan més gràcia i menys por els balls tradicionals i els ossos de veritat que alguns altres que no ballen, ni corren lliures per la muntanya, sinó que ocupen llocs de poder des d’on imparteixen lliçons i decideixen sobre la vida de la majoria de nosaltres, pobres mortals.

Sí, pensant-ho bé, potser avui l’article de la vestimenta de l’ossa no és més que un pretext que amaga una trista veritat.