No es pot demonitzar els arrendadors

Serveixi aquesta carta per tal d’exposar el gran malestar com a propietari d’un edifici de pisos llogats a causa de la política populista dels actuals Consell i Govern i l’actual inoperància de l’administració de justícia andorrana. Primer de tot, cal dir que respecto plenament les legítimes queixes d’alguns arrendataris en relació amb el problema de l’habitatge, però vull que la ciutadania també entengui que el problema de l’habitatge no es pot resoldre demonitzant el col·lectiu d’arrendadors de pisos. Molts propietaris han estat obligats a recórrer al finançament bancari per a la compra d’un habitatge en no disposar de la suficient liquiditat per adquirir-los. Cal igualment tenir present que tots els propietaris han d’assumir íntegrament la major part de les càrregues comunitàries de les seves propietats, com ara la neteja i el manteniment de l’edifici, l’assegurança de l’edifici i de l’habitatge, així com els serveis de l’administrador, entre altres despeses. Totes aquestes despeses generen importants desemborsaments als propietaris que no són traslladades als llogaters. Únicament les despeses de consum d’aigua i la mínima de calefacció són carregades a aquests i el conjunt de tots aquests serveis comunitaris no paren d’incrementar-se any rere any, fet que angoixa els propietaris de pisos, ja no dic aquells que s’han vist obligats a recórrer a un finançament bancari.

Igualment, els arrendataris han de tenir present que moltes de les rendes, sobretot en contractes d’habitatge de llarga durada, queden totalment desfasades a causa de l’increment del cost de la vida pel pas del temps. Personalment, jo estic carregant als meus llogaters, igual que altres arrendadors, rendes per import que van de 250 a 700 euros mensuals per habitatges de dues o tres habitacions amb plaça de pàrquing inclosa, amb la qual cosa estic implícitament ajudant les famílies que gaudeixen dels meus apartaments a arribar a la fi del mes i alhora estic col·laborant activament en la moderació de les rendes al país sense que tingui cap mena de consideració envers la meva persona per part del Consell i del Govern actuals.

Per tant, el Consell i el Govern actuals no poden continuar adoptant polítiques populistes que únicament poden reportar-los un benefici polític a curt termini. És del tot necessari que es comencin a plantejar polítiques d’habitatge sensates, realistes i creatives en relació amb tots els col·lectius i alhora respectuoses amb el medi ambient, puix qualsevol agressió en contra acabarà tenint conseqüències molt més greus respecte al conjunt dels habitants.

L’actual inoperància de la justícia andorrana mereix un paràgraf a part en aquesta carta pública. En l’actualitat tinc un procediment civil en curs des del 9 de gener del 2023 a causa d’un llogater que no vol retornar-me la possessió de l’habitatge que ocupa perquè pugui ocupar-lo un dels meus nets, malgrat que el termini de l’esmentat habitatge va expirar el 2 de desembre del 2022 . Tinc quatre nets de 24, 21, 19, 18 anys, respectivament, i tenen un dret prioritari a gaudir de la possessió dels meus apartaments. La injustificada passivitat de la sala civil del Tribunal Superior de Justícia per resoldre el recurs d’apel·lació de l’arrendatària està perjudicant la meva família, màxim quan el termini del contracte d’habitatge va finalitzar el dia 1 de desembre del 2022.

Aquesta passivitat del Tribunal Superior em fa pensar que només busca harmonitzar-se amb la política populista del Consell i del Govern actuals, quan la solució al tema és meridianament clara, atès que havent expirat el termini contractual i sent la meva voluntat expressada en el marc del procediment civil que sigui un dels meus nets qui gaudeixi de la possessió de l’esmentat habitatge, no pot haver-hi justificacions per tal que des del 17 de juliol del 2023, data en la qual l’arrendatari va formular el recurs d’apel·lació, no hi hagi una resolució judicial definitiva per part dels magistrats als quals s’ha atribuït el coneixement d’aquesta causa, els senyors Vicent Anière, Carles Cruz Moratones i Jaume Tor Porta. Dit això, també vull precisar que no descarto per part d’aquest tribunal una futura resolució judicial perjudicial per als meus interessos i de la meva família, tot i la simplicitat dels fets que envolten la causa, pel fet d’haver tingut el coratge d’haver posat en coneixement de la ciutadania aquests fets. Si finalment és aquest el cas, confio que els nostres coprínceps defensors m’emparin i facin el necessari per tal de fiscalitzar l’actuació d’aquests tres servidors públics.