Monstres
‘Cómo cazar a un monstruo’ és un exercici de bon periodisme d’investigació
La sèrie documental del cineasta i youtuber Carles Tamayo Cómo cazar a un montruo, disponible a la plataforma Amazon Prime des del mes de setembre, és tot un exercici del bon periodisme d’investigació.
La sèrie ens endinsa en la vida, judici i sentència de Lluís Gros, un home de 78 anys condemnat per abusos sexuals i corrupció de menors a 23 anys de presó.
No els explicaré com s’esgrana el documental perquè val la pena que ho descobreixin a poc a poc, si tenen l’oportunitat de veure’l.
En qualsevol cas, el que més sorprèn és la predisposició del mateix Lluís Gros, un personatge d’allò més sinistre i patètic, que en Carles Tamayo realitzi el documental sobre la seva vida i el que va passar per intentar mostrar la seva innocència.
De fet, el Lluís i el Carles es van conèixer fa molts anys, en el mateix cine on una de les víctimes va ser abusada, i un cop en Lluís rep la sentència condemnatòria és ell mateix qui es posa en contacte amb en Carles, que sap que és cineasta, perquè vol explicar la seva versió dels fets.
I això és el que fa en Carles Tamayo, amb el resultat que ja es poden imaginar.
Sempre s’ha dit que els mentiders patològics ho són perquè realment es creun les seves mentides; es munten un món imaginari que per a ells és el cent per cent real, de manera que és impossible treure’ls d’aquest lloc.
En el cas de violadors i pederastes, sembla clar que, en molts casos, els seus actes obtenen la pròpia justificació… per més que els fets siguin clars, sempre els neguen o els veuen de la manera que més els convé. Neguen i neguen allò que es veu sense cap mena de dubte.
Tan sols sentir a parlar en Lluís amb la gent jove, amb menors d’edat, et fa prendre consciència de l’abisme que viu i del terrible que devia ser el món de les víctimes.
Un altre dels grans objectius que aconsegueix la sèrie és mostrar com funcionen diversos estaments en un cas tan flagrant i, malauradament, transparent. Entitats religioses, justícia i policia queden exposats, cadascun en el seu particular univers.
Quan va acabar de rodar-se el documental, el 19 de maig del 2022, Lluís Gros va ser detingut i va ingressar posteriorment a la presó. La sentència que el condemnava era del 2019 i els fets jutjats van passar els anys 2005, 2007 i 2011.
El reportatge també descobreix noves víctimes entre el 2011 i el 2022 que prefereixen, un cop coneguda la sentència, conservar l’anonimat.