No serem el 28

Us seré sincer. Fins fa poc em passava com a molts de vosaltres. De l’acord amb la UE no entenia res i l’únic que tenia clar és que, des del meu punt de vista, a Andorra no li cal ser membre de la Unió Europea, ni ser el número 28 d’aquest gegant, ni tenir una vinculació com la d’Espanya o França. A través d’una de les preguntes que vam rebre a El PS respon i d’una formació interna que vam fer al partit amb la nostra companya Judith Casal vaig entendre que això no és allò que s’ha negociat. No serem el 28. No serem un país de la UE. Aleshores, què?

Començo pel principi. Avui en dia, Andorra som un país tercer de la UE. És a dir, tenim uns acords sectorials, però no podem participar en el seu espai econòmic ni monetari. Ara tenim set acords –i la UE ja ha advertit la seva reticència que en siguin més–, els quals ens permeten tenir una relació amb la Unió Europea per a benefici nostre, però res més. Si volem tenir-ne més fora de les nostres fronteres –i en l’àmbit intern– tenim dues opcions: o pactem (associació) o ens hi fiquem a dins (adhesió).

L’acord d’associació és, resumint, un acord econòmic de gran magnitud. Acordem amb la Unió Europea formar part del seu mercat únic, o sigui, del seu espai econòmic i monetari, per tal que les persones, les mercaderies, els serveis i els diners circulin sense problemes per tot Europa. I per què ho volem això? Perquè amb més possibilitats en l’àmbit exterior, més opcions de diversificació econòmica. Podran venir de fora? Sí. Prendran la feina als d’aquí? Depèn de la qualitat del professional. Tindrem més opcions com a consumidors? Evidentment. L’associació ens permet trencar les barreres administratives d’ara, assegurar que el desenvolupament de la nostra economia a llarg termini segueixi –tindrem més facilitats per crear nous sectors i rebre aquells que necessitem a Andorra, així com professionals especialitzats que no tenim al país– i també mantenir coses bones nostres, com ara la fiscalitat o el control de les fronteres.

A canvi de què? D’incorporar la legislació europea. Ens suposarà un esforç? És clar. Som un país petit que haurà de començar a introduir algunes lleis i normes d’un gegant i de ser capaç d’harmonitzar-les amb les que tenim actualment. Ens en sortirem? Evidentment. Com sempre hem fet.

Quines diferències hi ha amb un Estat membre?

Un país que entra a formar part de ple a la Unió Europea ha de seguir les obligacions i normes que aquesta determina, però té dret a tots els seus avantatges. Amb l’acord d’associació la participació és limitada. Es pot participar en el seu mercat interior, però no es pot decidir res. La relació amb la UE i un país que s’associa s’estableix a través d’una taula de diàleg permanent (allò que en diuen Comitè Mixt).

Ser membre de la Unió Europa també implica que la competència legislativa recaigui en les institucions comunitàries, és a dir, que sigui la Comissió Europea qui decideixi gran part d’aquestes. L’acord d’associació permet mantenir la  independència política del país –allò que en diuen sobirania–, però no dona dret a participar en les institucions. Per posar un exemple, la competència legislativa d’Andorra seguiria sent del Consell General. Des de la Unió Europea es determinarien les normes que caldrà adoptar al nostre país, però serà el Consell General i el Govern qui s’encarreguin de fer-ho. Els membres de la UE, en canvi, només tenen aquesta opció en competències que es reserven als estats.

Evidentment, un país que forma part amb tots els drets intervé en la creació de les normes europees. Les redacta i les vota. L’acord d’associació permet la participació en la creació de les normes amb l’objectiu de negociar quines se’ns apliquen i quines no (les famoses especificitats), però no es té dret a vot.

Si fóssim un país de la UE hauríem de contribuir obligatòriament al seu pressupost. Una associació no requereix aquestes grans aportacions financeres, tot i que pot implicar-ne algunes per a certs programes o iniciatives, les quals es calculen segons el PIB.

Vistes, a grans trets, les característiques que comporta una associació i una adhesió, creiem que la més adequada és la primera. Des del Partit Socialdemòcrata som els màxims defensors d’una visió d’Estat que passa per l’acord d’associació. Ho hem fet d’ençà que existim, farà gairebé 25 anys. Per això, volem transmetre tota la màxima informació al respecte, ja que estem convençuts que serà beneficiós per al nostre país si volem seguir prosperant.

Per acabar, recupero unes paraules de l’advocat Miquel Roca i Junyent en una conferència de la Confederació Empresarial d’Andorra (CEA): “La solitud és molt difícil en situacions de conflicte i en situacions de globalització. Si el món es globalitza, la solitud és molt complicada. Tot ens demana solidaritat, tot ens demana complicitat, tot ens demana la interdependència. Andorra no pot quedar al marge d’això. Si no hi ets, no escolten la teva veu. Per tant, aquella sobirania que no té base on exercir-se és trista. La sobirania ha d’anar acompanyada d’una capacitat de decisió que avui el món vol compartir.”