Futbol
El camp de la Federació i el Comunal
Nota prèvia: Els puristes de l’olimpisme reserven el nom d’estadi a aquella instal·lació que, a més del gran rectangle central, inclou les pistes per a curses i els espais per a llançaments i salts. Abunden, però, els camps de futbol impròpiament anomenats estadis, com altres rebatejats amb noms publicitaris.
Un exemple paradigmàtic es troba a Sant Sebastià on la Reial Societat de Futbol, que és el nom oficial i original del club, va deixar el vell Atotxa, dels enfangats voluntaris per anar rivals poderosos, per l’estadi –aleshores amb tota propietat en el nom– d’Anoeta. Amb el temps es van eliminar les pistes i la resta d’espais per a les competicions atlètiques, tot i conservar inicialment el nom, avui substutuït, anglicisme inclòs, de Reale Arena, per l’asseguradora del patrocini.
Tot això surt espontàniament quan, en guaitar des de la terrassa, es pot veure després de tants mesos d’obres el camp de futbol de la Federació, a Encamp, ja amb la gespa i bona part dels seients, amb el conjunt tricolor de la bandera. De moment, no formen franges compactes, com a la senyera, sinó esquitxats, d’un en un i sense ordre.
El cas és que la inauguració oficial arribarà aviat, dintre del mandat dels actuals comú i Govern, per a benefici de les actuals corporació i executiu, sempre que arribin dins dels calendaris que estableixen les normatives electorals.
Acabat d’observar les obres avançades del camp, i en obrir el web del Diari, em salta el titular del pressupost per a la reforma de –aquest sí, sense debat possible– l’estadi comunal d’Andorra la Vella.
Feia dies que havien començat les queixes d’usuaris habituals, sobretot atletes, pel deteriorament de la instal·lació. I com que el nou any està a prop de començar, Andorra ha de tornar a ser amfitriona dels Jocs dels petits estats d’Europa, sota l’empara del Comitè Olímpic Internacional, cal “rentar la cara” a la seu principal de l’esdeveniment, més que costi mig milió llarg (513.936 euros i cèntims, abans de sobrecost).
Aquesta mena d’inversions, per a suposat lluïment internacional –és un dir– tenen la virtut que el resultat queda per a ús i gaudiment perllongat en un temps indefinit. Més llarg com més duradores siguin les millores.
Vet aquí, doncs, que tenim a la vista tres camps de futbol amb possibilitat de públic massiu –a escala–: el Nacional, al costat del Licée; el Comunal de la capital, i el de la Federació d’Encamp, a més d’altres amb capacitat més reduïda per al públic. Tot i que només un –el Comunal, si no es canvia– amb gespa natural permanent com exigeixen les competicions de les màximes categories internacionals.
En un principi, l’FC Andorra, degà de les entitats esportives del país amb projecció internacional, havia renunciat a jugar al terreny encampadà, d’acord amb el comú de la parròquia, i projectava fer-ho a un terreny de la capital, avui dedicat a “la base”, mitjançant les reformes necessàries o, fins i tot, a “exiliar-se” al sud del Runer. El desenllaç d’aquest episodi no pot trigar massa anys a arribar.
De moment, però, el que tindrem, si es compleixen les previsions, és un estadi digne d’aquest nom, a la capital. I millorat, en condicions dignes per a la pràctica multiesportiva, si tot acaba com està previst.