1.000 dies de resiliència d’Ucraïna
El 24 de febrer del 2022, Europa i el món es van despertar en una realitat distinta
Fa 1.000 dies, el 24 de febrer de 2022, Europa i el món es van despertar en una realitat distinta. La invasió russa a gran escala contra Ucraïna va evidenciar el fet que l’arquitectura de seguretat existent, formada després de la II Guerra Mundial i consagrada en el procés de Hèlsinki, va quedar lluny de la seva funció primordial perquè no va ser capaç d’oferir les ferramentes i mesures eficaces per prevenir-la.
L’agressió russa és no només un atac directe a Ucraïna, sinó també una amenaça als fonaments de pau mundial, que afecta i desestabilitza els processos globals.
El sistema mundial de no proliferació i desarmament, pilar clau de la seguretat internacional que prohibeix l’ús d’armes químiques en virtut de la Convenció sobre Armes Químiques, enfronta un repte seriós per les accions de Rússia a Ucraïna. Tan sols durant l’últim any i mig, es van documentar uns 4.300 casos d’ús de municions amb substàncies químiques perilloses. Resulta particularment cínic que Rússia aspiri a un lloc en el Consell Executiu de l’Organització per la Prohibició de les Armes Químiques per a 2025-2027 al mateix temps que infringeix la seva regulació. La comunitat internacional ha d’unir-se per exigir responsabilitats, defensant que la citada Convenció continuï sent per a la humanitat un escut que no permeti soscavar els seus principis fonamentals.
La Rússia de Putin només entén l’idioma de la força i ha demostrat que percep qualsevol altra cosa com a debilitat i estímul per a una major agressió. Cal recordar que no van servir de res els nombrosos altos el foc. Entre 2014, quan la invasió de Crimea i l’agressió en el Donbàs, i fins a 2022, es van celebrar més de 200 rondes de negociacions en els processos de Minsk i Normandia. Malgrat tot aquest esforç, Rússia va preparar la seva invasió a gran escala.
Cap altre país del món busca la pau tant com Ucraïna. La Fórmula de Pau i el Pla de Victòria, proposats pel president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, miren més enllà i tracen línies magistrals per parar els peus al revengisme rus.
L’expansió bèl·lica, especialment amb l’involucrament rus de tropes nord-coreanes, crea noves realitats. Cal revisar, doncs, l’autolimitació d’Occident que s’imposa línies roges. El sentit del canvi desitjat està entre les propostes ucraïneses: l’adhesió a l’OTAN, l’enfortiment irreversible de la defensa i el desplegament d’un component de dissuasió en el territori d’Ucraïna. Aquestes mesures són instrumentals per forçar l’agressor a asseure’s a negociar buscant posar fi a la guerra d’acord amb les normes del dret internacional.
Està en mans de la comunitat internacional restablir, de manera col·lectiva i sobre la base de la Fórmula de la Pau d’Ucraïna, l’ordre mundial legal.
Ucraïna agraeix als països que ens han donat suport. Andorra, amb la seva llarga tradició democràtica, és vista com un soci important que manté una política exterior basada en el respecte a la sobirania i la integritat territorial d’Ucraïna, entenent-la com a peça integral de la insegmentada seguretat paneuropea. El poble ucraïnès valora la solidaritat i el ferm suport del Govern d’Andorra.
Al món civilitzat li interessa que Rússia perdi la guerra contra Ucraïna. Qualsevol altre resultat desencadenaria una sèrie de conflictes armats aprofundint encara més la incertesa a Europa. La unitat i els esforços conjunts dels Estats democràtics són la clau per aconseguir una pau general, justa i duradora.