‘Niuada de gentilhomes’

Ivan Serguéievitx Turguénev (1818-1883), el viatger empedreït pels camins d’Europa, el rus que imposava en els salons de París, el romàntic enamorat de la cantant d’òpera d’origen espanyol Paulina García, restà, no obstant això, profundament lligat tota la seva vida al paisatge i a la llengua del seu enorme país: “Si no fos per tu, com no caure en la desesperació en veure tot el que passa a casa nostra? Però no es pot pensar que una llengua com aquesta pugui no haver estat donada a un gran poble!” (Poesia en prosa, 1882).

Preocupat, com Lermontov, per l’estancament polític i social de la seva vetusta pàtria, contribuí intensament a l’activació de la seva vida cultural. Coetani de Tolstoi, coincidia plenament amb ell en l’objectiu ètic de millorar la cruel condició dels serfs ancorats a la terra: participà en els comitès de propietaris formats per Alexandre II per analitzar i debatre el projecte de llei d’alliberament i ho posà en pràctica a casa seva. Era contrari a qualsevol fanatisme. Dramaturg i novel·lista, exercí una gran influència en els escriptors russos, especialment en Txekov, uns anys més jove que ell. Relats d’un caçador inaugurà un rosari d’obres fonamentals en el panorama literari com Diari d’un home inútil (1850), Rudin (1855), La vigília (1860), Pares i fills (1862) i Terres verges (1876).

Niuada de gentilhomes (1859) és una novel·la deliciosa que conté una crítica gens velada a l’aristocràcia que imitava les modes europees, i alhora una admiració sincera per la gent més humil. És magistral el retrat dels protagonistes, Labretski, Liza i Vàrvara Pàvlovna, així com la descripció del paisatge que els envolta.

–“Era cap al tard d’un bell dia de primavera; per ci per lla flotaven en les altes regions del cel petits núvols de color de rosa, els quals semblava que es perdessin en les blaves profunditats, més que planar per damunt la terra.”

–“Ben aviat descobrí el secret de la ciència de la vida: ocupar-se de les futilitats amb aire d’importància, barrejades d’ironia, i fer veure que considerava les coses importants com a fútils.” (Panxin)

–“L’ancià detestava extraordinàriament Voltaire i a ce mécréant de Diderot, encara que no havia llegit mai ni una ratlla de llurs obres; llegir no era una cosa per a ell.”

–“Malaurat aquell el cor del qual no ha estimat ja des de petit.”

–“La bonhomia natural en els russos es mostrava en el grau màxim en el general, gràcies principalment al seu tarannà, ple d’aquella obsequiositat particular a la gent una mica tarada.”

–“Hom no coneix ben bé aquells amb els quals conviu habitualment fins que n’és allunyat.”

–“Un desgraciat n’intueix un altre d’una hora lluny, però rara vegada hi connecta, i no és pas estrany: no tenen res a compartir, ni tan sols les esperances.”

–“Prosseguí el seu camí, el cap cot; i, poc després, sobtadament, redreçant-se, mormolà lentament: -He cremat tot el que havia adorat adés, i, ara, adoro tot el que he cremat.”

Turguénev, un dels màxims exponents del realisme rus, aquella etapa rutilant de la literatura que encara ens enlluerna avui.