Imma Tor

Ministra d’Afers Exteriors i exambaixadora d’Andorra a la Unió Europea

Sobre renegociar o d’una Andorra a la Suïssa... Recordar el passat per avançar!

Fa més de vint anys que es parla de diversificació econòmica i mercat interior

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’acord d’associació amb la Unió Europea ha fet i fa córrer molta tinta. Persones de l’àmbit econòmic i polític i també alguns ciutadans expliquen, des del seu punt de vista, els avantatges o els perills d’aquest projecte. Es tracta d’un debat i d’unes reflexions ben necessaris per estudiar el projecte des de tots els angles.

En aquest debat constructiu també em sembla lògic que les generacions més joves formulin preguntes, qüestionin arguments o presentin alternatives que consideren interessants o viables. Aquest exercici no és només legítim, sinó que també és lògic i necessari per promoure la reflexió.

Però hem d’evitar viure en un constant mite de Sísif, i que el replantejament o el dubte permanent ens ressituï de nou a la casella de sortida. Perquè fa més de vint anys que els agents econòmics, els responsables polítics i el Govern parlen de diversificació econòmica i de mercat interior. I refer la reflexió sobre quina ha de ser la nostra aproximació a la UE podria ser positiu o negatiu –probablement l’exercici no ens portarà a un resultat gaire diferent de l’actual–, però en tots els casos ens faria perdre un bon grapat d’anys per un resultat per al qual no tenim cap garantia. Les alternatives viables han de ser forjades tenint en compte el passat i també donant un vot de confiança a les dones i els homes que han treballat per aquest país, i no donant per fet que refer-ho ara portaria millors resultats.

Podríem omplir aquest article de referències bibliogràfiques, d’entrevistes i de documents que parlen, des de fa més de trenta anys, de la necessitat de diversificar l’economia andorrana. De manera més intensa des de l’any 2000, i de manera clara a partir de la crisi econòmica de final d’aquesta dècada. L’economista Pedro Solbes, els professors Jean-Claude Berthélemy, Joaquim Llimona i Marc Maresceau, en aquest cas en el marc d’un estudi que vaig coordinar quan era ambaixadora d’Andorra a la UE, o encara els economistes Víctor Pou i Michael Emerson, entre d’altres. Aquestes reflexions i anàlisis, i altres que s’han fet a demanda dels responsables governamentals, han dut Andorra a identificar dos elements. En primer lloc, la necessitat de diversificar la nostra economia i, en segon lloc, la connexió amb un mercat més ampli, que per proximitat i relació ha de ser l’europeu. Aquest és el camí que, pas a pas, han construït els polítics i responsables dels successius governs.

Ben evidentment, cada etapa ha aixecat els seus dubtes, i ha requerit anàlisis i reflexions. En aquest sentit, quan es van iniciar de manera formal les converses amb la Comissió Europea per construir un marc de relació més sòlid entre Andorra i la UE que permetés a Andorra diversificar la seva economia, totes dos parts es van fer la següent pregunta: quin és el model de relació més adequat perquè un petit país com Andorra pugui participar en el mercat interior sense comprometre les seves especificitats?

De nou van ser necessaris entre tres i quatre anys d’anàlisi i intercanvis per valorar en detall cinc opcions de relació: l’statu quo, és a dir, quedar-nos amb set acords, ampliar el nombre d’acords seguint l’exemple de Suïssa, participar en l’Espai Econòmic Europeu (EEE) com Liechtenstein, esdevenir un estat membre com Espanya o França i, finalment, una associació específica.

L’opció de seguir el model suís va ser descartada per la Unió Europea, que, encara ara, deixa clar que no el vol replicar. I la conclusió de l’anàlisi va ser clara, considerava un acord d’associació com la millor opció per a ambdues parts.

L’opció d’integrar l’EEE va ser descartada pels estats membres d’aquest organisme refractaris a una ampliació.

Davant d’aquesta constatació, Andorra va compartir el 2014 amb la Comissió un document amb un seguit d’elements sensibles per als quals calia trobar una solució particular perquè l’acord fos acceptable per a Andorra. L’acord havia de tenir, entre d’altres, una solució específica per a la lliure circulació de persones, per als operadors públics únics i per al tabac. També es plasmava la necessitat de preveure una obertura progressiva i seqüencial al mercat interior, de disposar d’un òrgan de governança equilibrat i de permetre a Andorra participar en el procés de redacció de la norma europea. Ara, un cop finalitzades les negociacions, podem dir que els negociadors d’ambdues parts han assolit el repte i, tot i fer algunes concessions, Andorra ha tancat tots els assumptes de manera satisfactòria per als seus interessos.

En resum, es pot renegociar l’acord? Evidentment sempre es pot frenar un procés o fer marxa enrere. És realment viable aquesta alternativa tenint en compte les reflexions i anàlisis fetes en els darrers vint anys? Puc afirmar que no. Seria positiu per a Andorra portar-ho a la pràctica? Gens.

L’actual projecte d’acord d’associació amb la UE s’inscriu en la continuïtat lògica del nostre apropament a Europa d’aquests darrers anys.

tracking