El cabal comunitari a Andorra

Una de les principals conseqüències de l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea és l’adopció del cabal comunitari, format pel conjunt de normes, principis, legislació i jurisprudència de la Unió Europea en vigor, que Andorra haurà de transposar al seu ordenament jurídic intern. Tot i que no tot el cabal comunitari és d’aplicació directa a Andorra, la seva adopció suposa la incorporació de nova normativa, la revisió i actualització de la legislació andorrana actual, així com la creació de mecanismes administratius per garantir-ne el compliment. Això comporta un esforç significatiu en termes tècnics, econòmics i humans, tant per al legislador com per al Govern, les diverses entitats públiques, les empreses i els ciutadans del país, els quals hauran d’assumir els drets i obligacions derivats de les noves normatives que seran d’aplicació. En aquest sentit, l’adopció del cabal comunitari genera nombrosos reptes i oportunitats, que tindran una profunda afectació en tota la ciutadania andorrana.

Entre d’altres reptes derivats de la incorporació del cabal comunitari destaca l’adaptació legislativa i administrativa, fet que requeriria una profunda actualització del marc legal d’Andorra, en multitud de sectors. Això implicaria un increment de recursos humans i econòmics tant per al legislador com per al Govern i les empreses, que haurien d’executar les noves lleis que anessin sent d’aplicació al Principat. Així mateix, tindria un impacte significatiu sobre les empreses del país, que haurien d’adaptar-se a un mercat d’obertura econòmica i a la incorporació de noves obligacions derivades de la legislació europea, fet que obligaria a alterar i incorporar canvis significatius en els seus models de negoci, tant per a l’adopció de la normativa com per ser competitius en l’àmbit internacional. Igualment, generaria una obligació d’adaptació dels professionals del país, especialment juristes, que haurien de formar-se per assessorar els particulars i empreses del país en les obligacions que es derivessin del cabal comunitari. Finalment, també s’haurien de modificar certes normatives actuals, i es limitaria la capacitat d’Andorra per desenvolupar lleis en determinats àmbits de manera independent.

En contraposició, cal destacar algunes de les oportunitats que es deriven de l’adopció del cabal comunitari, com ara la modernització del marc normatiu, que permetria dotar Andorra de regulacions més modernes i homologables, sense perjudici que ja des de fa temps la legislació local s’inspira, i en la mesura del possible s’adapta, en la regulació europea. També suposaria noves oportunitats per a les empreses andorranes, que es podrien beneficiar de l’accés a un mercat únic europeu de més de 448 milions d’habitants, representatius del 5,6% de la població mundial. Addicionalment, l’harmonització de la normativa local amb l’europea generaria una major confiança en el país com a destí per a inversors, gràcies a un entorn regulador clar i estable que fomentaria la transparència i seguretat jurídica. Finalment, seria un element important per al procés de diversificació econòmica d’Andorra, especialment en els àmbits de la innovació, tecnologia, educació i recerca, i suposaria una millora de les relacions internacionals, tant amb els altres estats com amb les diverses entitats públiques i privades que hi operen.

El cabal comunitari, format per les normes, principis i legislació de la Unió Europea, incloent-hi tractats fundacionals, reglaments, directives, decisions, recomanacions i jurisprudència europea, entre d’altres normes complementàries, implicaria la creació de noves lleis i l’adaptació de les actuals, en nombrosos sectors, entre els quals destaquen les normatives mediambientals i de sostenibilitats, especialment en l’ús d’energies renovables, gestió de residus i emissió de gasos contaminants; llibertat de circulació de mercaderies, serveis i professionals, incloent-hi l’eliminació de barres comercials, incorporació de requisits d’homologació de productes segons els estàndards europeus, reconeixement de qualificacions professionals i accés de professionals forans a prestar serveis al país; normativa sobre protecció dels consumidors, havent de complir les empreses amb estàndards més elevats de seguretat dels productes i d’adaptació de drets dels usuaris; polítiques laborals i socials, facilitant la mobilitat en l’àmbit internacional, la promoció d’igualtat entre homes i dones en l’accés al treball i les condicions laborals; o la incorporació de normatives sobre competència i ajudes estatals, especialment per evitar distorsions en el mercat, amb el tractament especial que ja preveu l’acord d’associació per a les empreses que actualment es troben en situació de monopoli.

Com veiem, l’adopció del cabal comunitari presenta reptes i també oportunitats, que en tot cas suposaran un gran esforç per a totes les entitats públiques i privades, legislador, executiu, òrgans jurisdiccionals i ciutadans d’Andorra, que hauran d’adaptar-se ràpidament als drets i obligacions que es derivin de la legislació andorrana que transposi aquelles normes europees que seran d’aplicació al país. En aquest sentit, serà especialment interessant conèixer les conclusions que es vagin donant en l’anunciat grup especial del Consell General per a l’anàlisi del procés d’assumpció del cabal comunitari, ja que permetrà concretar quin és el cabal que caldrà transposar, alhora que es podrà determinar quines implicacions tindrà per a la ciutadania andorrana i les seves institucions, incloent-hi el cost econòmic i els requeriments de noves contractacions que suposaran l’adopció del cabal comunitari a Andorra.