Un futur d’oportunitats

Ser mare és criar un/a fill/a perquè pugui viure sense tu, tot i que tu no siguis capaç de viure sense ell/a. La meva prioritat és que no els falti de res, que tinguin un futur pròsper i ple d’oportunitats –que també cal saber aprofitar– i que, amb totes les eines que els hem pogut donar els progenitors, arribin a una independència econòmica que els permeti tirar endavant els seus somnis. Precisament per això, perquè vull el millor per als meus fills, m’he animat a escriure aquest article sobre l’acord d’associació i la seva vinculació amb els joves.

Un acord amb la Unió Europea ens dona moltes oportunitats educatives que ara no tenim. La més famosa és l’accés a programes d’intercanvi com l’Erasmus+, que permet als estudiants aprendre i fer pràctiques en universitats de països membres de la UE. Una altra millora molt significativa és la possibilitat de sol·licitar beques, ajuts a la mobilitat i accedir a programes com l’Horitzó Europa –per a joves investigadors en la recerca i innovació en l’àmbit científic, tecnològic, econòmic, ambiental o social– o al cos europeu de solidaritat –activitats de voluntariat jove per ajudar les persones desfavorides, ajuda humanitària o accions de salut i medi ambient–. Finalment, l’acord d’associació permet el reconeixement de títols acadèmics obtinguts a Europa o a Andorra. L’homologació de titulacions, com ara la d’infermeria –una de les més polèmiques al nostre país pel seu retard, que afecta els graduats de la nostra universitat– passarà a ser automàtica. Per tant, el procés s’agilitza i facilita molt més l’accés a institucions educatives europees i al seu mercat laboral.

Soc conscient que ser jove no és sinònim d’estudiant, ja que alguns de vosaltres decidiu emprendre el camí laboral una vegada acabada l’etapa escolar obligatòria. En aquest sentit, la ratificació de l’acord suposa poder treballar més fàcilment en països de la UE, ja que es reconeixeran les qualificacions professionals i es tindrà accés a l’espai econòmic europeu, més conegut com a mercat únic. Així doncs, podreu beneficiar-vos d’Eures –i no tan sols els joves–, una xarxa de cooperació creada per facilitar la lliure circulació de treballadors, que desenvolupa una tasca de facilitació d’informació específica i ofereix serveis de col·locació.

A més, l’acord d’associació també permet accedir i beneficiar-se de programes d’emprenedoria i innovació i de fons europeus per a projectes d’educació, sostenibilitat o digitalització, entre altres. Per exemple, tindrem accés a l’Europa Creativa –que inverteix en accions per donar suport als sectors de la cultura i de l’audiovisual– o al programa LIFE –dedicat, exclusivament, al medi ambient i a l’acció pel clima–. Totes aquestes oportunitats només fomenten l’enriquiment cultural dels nostres joves –i no tan joves–. Com més facilitats, més opcions de diversificar la nostra economia, fet que es tradueix en més llocs de treball a Andorra, els quals poden ser atractius per al nostre jovent. I un apunt que us pot semblar una ximpleria, però que per a algunes persones no ho és: s’eliminen les restriccions de geolocalització per veure continguts, així com de descàrrega d’aplicacions mòbils que ara no ho permeten pel simple fet d’estar a Andorra!

Per ser el màxim d’objectiva possible, també vull destacar els reptes que pot suposar l’acord d’associació per als joves, tot i que –ja us ho avanço– si ho poso en una balança, els pros pesen molt més que els contres.

El repte més feixuc –sobretot per a emprenedors i pimes– crec que serà el marc normatiu. Entrarà un volum important de lleis que haurem de complir i d’adaptar a la nostra legislació i que poden requerir inversions a les empreses, amb les consegüents dificultats que això pot suposar, en especial, per als joves que inicien un projecte.

Tot i mantenir el sistema de quotes ens podem trobar un augment de la competència. Com més accés tingui Andorra a la UE més gent ens coneixerà, fet que es pot veure traduït en un major interès per venir a residir i treballar, gràcies també que es manté la nostra fiscalitat. Però, és dolent que el país es doni a conèixer, que de mica en mica ens comencin a situar al mapa i que puguem ser atractius en un mercat com el de la Unió Europea? A més, una característica important a remarcar és que, a diferència dels estats membres de la UE –que no poden fer-ho–, Andorra mantindrà el sistema de quotes d’immigració i, per tant, seguirem oferint les restriccions vinculades a les persones que vulguin venir a viure i a treballar.

Per acabar, voldria compartir una reflexió: “Com més oportunitats tinguin menys tornaran a Andorra.” La fuga de talents no serà culpa de l’acord d’associació. Ja fa temps que existeix al nostre país. Repeteixo: com a mare vull que els meus fills tinguin totes les oportunitats possibles en el món tan globalitzat en el qual vivim. Si podem accedir-hi de manera més senzilla, per què renunciar-hi? L’acord d’associació us dona noves eines i oportunitats per desenvolupar la vostra trajectòria acadèmica i laboral més internacionalment i sense els problemes administratius amb els quals us trobeu –i, de retruc, també els pares– avui en dia.