El Pessebre Vivent de la Seu d’Urgell

Fa cinc o sis anys el Salvador Rosàs en va començar a parlar. Actiu de mena com és, en trobar-lo pels carrers de la Seu, per on va i ve sempre amb el cap pensant i l’actitud decidida, et pot exposar inesperadament la idea de fer un Pessebre Vivent a la Seu i de seguit, en contestar-li amb un somriure l’agradable sorpresa acompanyada d’un: “seria bonic”, et dirà agafant-te pel braç i fent lluir cara i ulls: “ja el tinc al cap” i de seguit et proposarà anar a veure, per exemple, el que fan a Ardèvol, del terme de Pinós, en aquelles terres del Solsonès de migjorn tan ben endreçades de poblets i cases de pagès admirablement faixades de bosc i de conreus. El primer dia que me’n va parlar, el Salvador anava amb un altre activista cultural de la Seu, el Josep Canelles, qui, amb aquella mirada seva que tot ho mira i tot ho veu, assentia animós amb el cap, mentre continuaven la seva ruta parlant del Retaule de Sant Ermengol, on els dos remen des de fa anys.

Doncs la idea i el desig del Salvador Rosàs i del Josep Canelles de tenir un Pessebre Vivent a la Seu d’Urgell serà una realitat ja aquest Nadal. I per fer-lo, per muntar-lo, s’hi ha enrolat una bona colla de gent, un centenar i mig llarg, amb l’Àlex Riba al davant i aquest dissabte i diumenge i els de la setmana entrant, representaran el Pessebre Vivent de la Seu al carrer dels Canonges, al carrer Sant Roc, al Pati Palau i ja a tocar del conjunt catedralici, a la plaça del Deganat, per entrar al Claustre de la Catedral, església de Sant Miquel i sortir al Parc del Cadí, on els assistents podran comentar els quadres del Pessebre acabat de veure a la vora del foc, tot gustant botifarra a la brasa. L’inici del recorregut de les dues representacions diàries, una a les set i una altra a les vuit del vespre, és a dir, l’acollida dels espectadors (el tiquet d’entrada s’ha de comprar a l’oficina de Turisme de la Seu o per internet), serà al pati de la Biblioteca Sant Agustí, amb una breu però profitosa explicació de la Seu medieval. I a partir d’aquell moment, pels carrerons i places, a gaudir a poc a poc i sense pressa, del Pessebre Vivent de la Seu. Serà un goig veure’l, viure’l, perquè els pessebres vivents es viuen, es noten, en un frec a frec de sensacions i de sentiments. Desitgem un bon començament als qui amb la seva dedicació i bona voluntat el fan possible, i un cop encetat aquest 2024, llarga vida al Pessebre Vivent de la Seu d’Urgell.

Parlar d’un nou pessebre vivent sempre és bo de poder-ho fer. Perquè és una manifestació cultural nadalenca entranyable, bonica, i fa reviure allà on es representa, l’esperit nadalenc, fa més Nadal. Estaria content l’Esteve Albert –com n’està amb de les Escaldes rediviu– de veure néixer un altre pessebre vivent. Ja farà, el pròxim 31 de desembre, 69 anys de la primera representació del Pessebre Vivent a Engordany, el 31 de desembre de 1955, caliu i màgia d’aquelles andorranes fredes nits de muntanya que van atreure visitants d’arreu a veure el primer de tots els pessebres vivents que han anat seguint. Els segons, perquè van ser dos a la vegada, van ser el d’Elna, l’any 1959, també muntat per l’Esteve Albert amb els germans Roger i Gilbert Grau, i també, en sortir de la missa del Gall, a Castell d’Aro, mossèn Gumersind Vilagran representava aquell any el pessebre amb figures humanes, inspirat en el d’Engordany, el qual havia pujat a Andorra a veure’l i, és clar, l’havia captivat. El tercer del llarg enfilall dels que es fan avui en dia, és el de Corbera de Llobregat, iniciat el 24 de desembre de 1962, també seguint l’estela del Pessebre Vivent d’Engordany i sota l’empenta en aquest cas d’un altre esperit belluguet, el de Josep Rodrigo. I així aniríem seguint els pessebres: 60 anys a l’Espluga de Francolí; 58 a Sant Fost de Campsentelles; 53 anys als Prats de Rei; 51 a Bàscara; 49 a Fontcoberta; 48 a la Pobla de Montornès; 47 a les Gunyoles d’Avinyonet, a les Torres de Fals i a Martorelles; 43 a Peralada; 42 a Sant Guim de la Plana, 41 a Maçanet de la Selva; 40 a Santa Pau; 37 a Pals; 36 a Sant Pere de Ribes i així un llarg reguitzell de pobles amb Pessebre Vivent fins a arribar al pròxim nounat de la Seu d’Urgell.

El de la Seu l’organitza l’Associació Pessebre Vivent de la Seu d’Urgell, a qui felicitem per la iniciativa, amb la col·laboració de l’ajuntament i del Retaule de Sant Ermengol, cedint vestuari, aquell que manté les línies del disseny fet per l’Alexandre Cirici Pellicer, entusiastament enrolat per l’Esteve Albert al Retaule de Sant Ermengol en iniciar-lo l’any 1957. També els Armats de la Seu participen al pessebre i tot un seguit d’entitats i establiments de la Seu d’Urgell i de l’Urgellet. Que sigui tot en bé de la cultura i la germanor i per desitjar, encara amb més joia, un bon Nadal.