Europa, compte enrere
A títol personal, tinc molt clar que el ‘sí’ a Europa ens referma com a estat i país
Tard o d’hora votarem l’acord d’associació amb la UE i, de moment, el no guanya partidaris, el 46,9%, per un 24% a favor del sí, i un gran nombre d’indecisos, a l’última enquesta realitzada per Andorra Recerca + Innovació.
La raó que esgrimeixen és ben senzilla, si ens integrem parcialment a Europa, Andorra perdrà part de la seva identitat. I pensen que estem millors sols, i millor encara, com estàvem abans. Una Unió Europea que va a la deriva amb moltes dificultats no és el més aconsellable per a Andorra, diuen.
No entraré aquí en grans disquisicions sobre el que més ens convé, al final decidirem entre tots, però a títol personal tinc molt clar que el sí a Europa ens referma com a estat i país.
Ja el Manuel Digest parlava de saber adaptar-se als temps i mantenir el nostre tarannà intacte. “Prevenir les coses de manera que ninguna sie nova i repentina”, per citar-ne alguna. Tot i que d’aquest llibre tothom en pot treure el que vulgui i adaptar-ho al seu pensament.
Però, així, parlant col·loquialment, ara què toca? Mantenir la nostra separació de la UE com si poguéssim quedar-nos al marge, seguir raonaments ultranacionalistes que comencen a envair la política, o bé integrar-se a una Europa que inclou molts estats, entre els quals els dos veïns.
És evident que Europa té les seves mancances, segur, però ser reconegut com a estat associat ens confereix un estatus del qual mai havíem gaudit anteriorment. Ens permet un reconeixement no tan sols internacional, sinó sobretot dins de la mateixa Europa.
Des del meu punt de vista, l’opció del no és l’abisme i la foscor. És voler mantenir un estatus que avui en dia resulta impossible. “Oh, és que Europa té poc futur!”, diran alguns. I quina és l’alternativa? Seguir com fins ara? Tornar enrere?
Mai he entès per què les relacions quotidianes del nostre estat amb països europeus resulten tan complicades, com si visquéssim a la Xina o a les illes Caiman. Tràmits senzills entre Espanya i Andorra resulten lents i farragosos.
Facilitat i transparència, mantenint algunes prerrogatives, i perdent-ne unes quantes, formaran part d’un acord històric per a tots els andorrans.
No ens enganyem. L’acord d’associació amb Europa prepara el millor futur per a Andorra.
El poble és sobirà i decidirà. Per si de cas, i sense entrar en profundes deliberacions, ni anar gaire més enllà, jo tinc molt clara l’opció del sí.