Uns quants pronòstics per al 2025

Als que ens dediquem a això dels mercats financers ens toca pensar què ens espera aquest any que estem a punt d’encetar. El 2025 sembla fàcil encertar que Trump serà el protagonista. Tindrà tothom pendent de la seva promesa de cosir a aranzels mig planeta, tot i que probablement sigui una tàctica per treure concessions. Algú li ha d’haver explicat que tothom surt perjudicat del proteccionisme. Si fos efectiu, Corea del Nord seria el país més ric del planeta. L’economia nord-americana seguirà sent fortíssima i, a més, Trump desregularà i abaixarà impostos (tot i que molt menys del que ha dit, que els comptes no quadren). Mentrestant, l’economia europea seguirà sense aixecar el cap. El Vell Continent pateix diversos mals crònics de difícil solució. El BCE haurà de seguir abaixant els tipus, que tornaran un altre cop a nivells per sota del 2%, mentre que la Fed poc més els podrà reduir, si és que no ha de donar la volta i apujar-los. Guanyador: el dòlar. Si pensen anar a veure l’Estàtua de la Llibertat, millor paguin ja els vols.

En l’àmbit geopolític, Trump també va dir que acabaria la guerra a Ucraïna en un tres i no res. Segurament serà el cas, sobretot perquè ja fa gairebé tres anys que dura el conflicte i la factura comença a ser massa pesant per als dos bàndols. A Europa, tindrem eleccions a Alemanya i a França, ingovernable fins que es puguin repetir comicis a l’estiu. Si aquestes tres incògnites s’esvaeixen, pot ser que els actius europeus siguin la sorpresa de l’any vinent. Ara mateix, els inversors en fugen. Tampoc volen saber res de la Xina, que segueix sense resoldre l’excés d’estalvi privat i la implosió, a càmera lenta, del sector immobiliari. Hi ha consens sense esquerdes, ja que la borsa americana tornarà a ser la millor l’any vinent. Per si tot l’anterior no fos suficient, són els EUA qui lideren la revolució de la intel·ligència artificial. El problema és que, en la unanimitat, acostuma a haver-hi oportunitat (de fer el contrari, tot sovint).

El Barça quedarà cinquè a la Lliga, però jugarà la final de la nova Champions, la qual cosa li permetrà participar en la següent edició, perquè l’altre finalista serà l’Atlètic de Madrid. L’Andorra FC pujarà a la segona divisió un altre cop. Djokovic guanyarà dos Grand Slam més. La pel·lícula més taquillera del 2025 serà Fórmula 1, amb Brad Pitt (Avatar 3 punxarà). I el Pare Noel es mudarà del Pol Nord pel canvi climàtic i vindrà a viure a Ordino. Tot (o gairebé tot, vaja) del que s’ha escrit fins ara és possible, però ens adonem de seguida que del darrer paràgraf no en podem estar segurs. És a dir, distingim amb facilitat els conceptes de “possible” i “probable” quan parlem de futbol, però ens costa molt més discernir-los quan escoltem “experts” en mercats financers. Volen una dada? Els principals bancs d’inversió donen sempre els nivells als quals estarà la borsa al cap d’un any. S’han recopilat els pronòstics que han fet durant dècades i resulta que s’equivoquen, de mitjana, d’un... 15%! Si l’encerten és per casualitat, vaja (no dono mai números, jo, per si de cas algú se’n recorda). La bona notícia és que, de mitjana, acostumen a fer curt (la borsa puja més del que creien).

Per què ens agrada tant escoltar pronòstics, quan la realitat és que no serveixen de res? L’explicació és que als humans la incertesa ens genera ansietat. És un mecanisme de defensa que ens ha permès sobreviure com a espècie. Al llarg de la història, hem buscat resposta en els déus, en oracles, en les cartes del tarot o llegint entranyes d’animals. La realitat és, però, que els pronòstics són innecessaris per invertir. El que cal és dedicar el temps necessari a entendre bé l’entorn en el qual estem, i llegir molta història. Els humans ens repetim: el que passa avui s’assembla sovint a quelcom que ja ha passat abans, del qual podem treure lliçons. Si a més ens obsessionem per pagar el preu just (la millor idea, al preu incorrecte, és una mala inversió), serem capaços de dissenyar una cartera amb una probabilitat elevada de bons resultats. Si a més a més ens aprofitem de la volatilitat (és a dir, dels moviments bruscos dels mercats per esdeveniments temporals), incrementem encara més aquesta probabilitat (i el resultat final). Falta només un ingredient per al beuratge màgic: el temps. Si concedim el temps necessari, la probabilitat esdevé gairebé la certesa que ens anirà bé, si tenim la cartera correcta. Temin la inflació, que se’ns menja els estalvis, però no els mercats financers. I no facin cas de cap pronòstic, que no cal.