Quaranta anys mirant endavant

Complir quaranta anys de presència continuada i de servei a la societat andorrana, en forma de voluntariat cultural, mereix una pausa i una reflexió.

Perquè és el que ha aconseguit la Societat Andorrana de Ciències (SAC), associació i entitat cultural sense cap ànim de lucre, autoritzada en els seus primers estatuts l’agost del 1983, amb la finalitat de fomentar la recerca i la divulgació del coneixement.

Per fer-ho en un doble flux, fent-lo sortir cap a l’exterior i portant-lo de fora cap a l’interior.

Una reflexió que es pot sostenir en cinc idees i alhora actituds.

La primera no és altra que el fet de mirar sempre endavant, en aquest cas a través del coneixement.

Un mirar endavant, posant les llargues, sabent on es vol anar o arribar i alhora per ajudar a entreveure millor els camins que se’ns presenten o posen a l’abast com a societat i poder així, primer, mostrar i després seguir, per les rutes més convenients, cercant l’equilibri local, comunal, regional, general, europeu, continental, mundial i global, i així poder avançar sent sostenibles en un temps de globalització.

Fins i tot quan s’ha hagut de mirar enrere s’ha fet a través dels retrovisors davanters.

Un mirar endavant que fa, d’aquest projecte de la SAC, un projecte atractiu, que sedueix sempre i explica el perquè del seu mantenir-se al llarg d’aquests 40 anys passats. Sense oblidar que el coneixement ha estat i continuarà sent una primera matèria clau per al desenvolupament i progrés d’una societat.

La segona idea és la de la complicitat i el coratge aplicat per generar-la. Amb les persones que s’ha establert des de l’inici, o els més de 400 diferents socis que l’han constituïda en algun moment, així com la complicitat amb els més de 3.000 ponents que han escrit els seus articles desinteressadament. I, finalment, la complicitat amb les institucions públiques i privades que li han donat suport en els congressos, cicles de conferències, Diades andorranes a l’UCE, Jornades a Andorra, Debats de Recerca, Papers de Recerca Històrica, Trobades Culturals Pirinenques, seccions de la SAC, Àgora Cultural amb el Dia de la cultura i els Premis Àgora, Col·loquis Transpirinencs, Recercat, ISBN, DOI, audiovisuals a YouTube, llibres impresos, butlletins El Sac, treballs escolars de recerca, treballs informàtics escolars, etc. Un coratge incrementat en els moments de baixada i necessari per encetar nous projectes.

La tercera idea és la de la generositat posada en pràctica per les persones i institucions que d’una manera o altra han estat col·laborant, des de les juntes que han dirigit l’entitat, fins a les que, individualment, han donat suport a les activitats i actes realitzats, especialment al voluntariat cultural exercit pels socis, ponents i altres persones, així com l’exercit pels patrocinadors, sigui en l’àmbit que sigui dins dels molts possibles.

La quarta idea és la de la superació dels mals i confusos moments, amb respecte, unió i constància. Entre ells, les puntuals crisis existencials com la de la sortida i competència amb els diaris o la de la pandèmia de la covid-19, que no han aconseguit desanimar-nos quan les coses no han sortit com s’esperava o per esquivar els cants de sirena que acompanyen tot viatge i poden fer perdre l’equilibri, el seny i la mesura, tant per excés com per defecte.

La cinquena és la de la gosadia, o ser agosarats en els objectius i en la seva execució. Acompanyada, però, de discreció, de molta discreció per poder ajudar a teixir, sense defallença ni interrupcions, una societat més experta, conscient i cohesionada.

Viure és escollir i escollir és renunciar, tenint clar les forces que es tenen, és a dir, els recursos disponibles, però també el temps de què disposem i que les oportunitats passen només quan passen.

Aquests 40 anys, des de 1983, han permès de créixer la SAC alhora amb la societat andorrana, sent conscients dels moments històrics que hem tingut la sort de viure i que ens exigeixen de continuar estant a l’altura dels que venen.

Els reptes locals i globals que esperen la nostra resposta com a societat fan de la SAC un far oportú i necessari, a l’aguait per als anys vinents, també mirant endavant amb coratge, amb complicitat, amb generositat, superant el desànim amb respecte, unió i constància, actuant amb agosarament i discreció, incorporant la lucidesa suficient per triar el gra de la palla i esquivar les propostes d’oportunistes o d’atracadors digitals que, temptant-nos, sempre ens acompanyaran per mirar de desviar-nos del camí que estem convidats a continuar obrint, al servei de la societat andorrana.

Enhorabona i llarga vida a tots per poder continuar desenvolupant projectes com el de la Societat Andorrana de Ciències.