‘Tan poca vida’

Fa un parell de mesos vaig escriure que els parlaria de Tan poca vida (Little Life), la novel·la escrita l’any 2021 per Hanya Yanagihara i editada en català per Amsterdam Llibres, que ha estat una de les grans novel·les dels últims anys.

He esperat a acabar-la i pair-la per escriure aquestes línies. Serà tan poca vida, però és un gran llibre, un llibre excepcional que et deixa aquell regust inconfusible que et permet saber que acabes de llegir una obra mestra. Tens la sensació, i no acostumes a equivocar-te, que qualsevol altra novel·la que escullis a la biblioteca o a la llibreria no t’arribarà, no aconseguirà retenir-te. Compres un parell de novetats i no et penetren, costa molt trobar una lectura que estigui a l’alçada del que acabes de llegir. Què fas? Et desesperes i, sovint, no et queda més remei que anar a parar a la relectura d’un clàssic o d’una d’aquelles novel·les que conserves a la teva biblioteca perquè la vas gaudir fa molts anys, com si fossin vells amics que retornen del temps passat.

Parlant d’amistats: Tan poca vida s’endinsa en la relació, en l’amistat entre quatre nois que es coneixen a la universitat i que des d’un principi queden atrapats dins d’un cercle màgic.

Ombres, moltes ombres en els personatges i en les situacions, fins al punt que costa creure que la novel·la enganxi tant. És molt bona, et diu el llibreter; i un bon amic et diu que sí, que és molt bona i molt llarga, però també dura, molt dura; una història que et fa patir d’allò més.

I, és clar, al final un dia caus en la temptació i la compres… comences a llegir i ja imagines per on anirà la cosa. La trama empitjora i es complica, però segueixes enganxat a un cercle viciós, a un món real i fictici al mateix temps, on passes moltes hores, en la lectura i també després de llegir-la.

Tan poca vida és, sense dubte, una bona recomanació per entretenir-se uns dies.

I, ara, després de tot aquest temps, quasi dos mesos sense saber per on continuar m’he decidit i he començat amb La vegetariana, de la recent Nobel Han Kang, l’escriptora coreana que no coneixia fins que li han donat el premi. El llibre que he començat fa un parell de dies promet. Espero descobrir una nova autora que m’ajudi a seguir connectat amb les lletres i em permeti viure per unes hores en un món imaginari, lluny de pantalles, ordinadors, xarxes i altres estris.