La sintropia: un camí per redreçar el rumb
Som a temps de transformar la societat, però cal actuar amb valentia
En el meu article anterior, parlava de la necessitat d’una cultura simbiòtica que ens permeti reconnectar amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb la natura. Ara, vull anar un pas més enllà i explorar com el concepte de sintropia pot esdevenir una guia per transformar el nostre país, sovint immers en un caos que sembla insalvable.
La nostra societat passa per un moment de polarització extrema, amplificada per les falsedats que es propaguen sense fre al món digital. Les xarxes socials, que inicialment es van percebre com a eines per connectar persones, han esdevingut sovint trampolins per a la desinformació i la divisió. A més a més, aquest panorama es veu agreujat per l’abandó acadèmic de les humanitats, el nucli del pensament crític i reflexiu.
Hem deixat de plantejar-nos les grans preguntes sobre qui som, què volem i quin és el nostre lloc al món. Sense humanitats, el pensament es redueix a respostes simplistes, a l’adopció d’un pensament únic que alimenta societats uniformes. Aquest declivi ens allunya de la diversitat, la creativitat i la profunditat de les nostres experiències humanes. La confusió i el desordre no són productes inevitables, sinó símptomes d’una manca de direcció cap a valors que fomentin l’equilibri i la col·laboració.
La sintropia és el principi que descriu la tendència natural cap a la complexitat, l’estructura i l’organització de patrons ordenats cada vegada més avantatjosos i harmoniosos. És un procés que genera ordre i organització a partir de la col·laboració entre elements diversos. Per il·lustrar aquest concepte, un exemple inspirador del poder de la sintropia el trobem en l’obra d’Ernst Götsch, un pagès i científic suís que, abans d’emigrar al Brasil, es va fer una pregunta essencial: “No obtindríem millors resultats si busquéssim mètodes de cultiu que afavorissin el desenvolupament de les plantes, en lloc de crear genotips que suportin les males condicions que els imposem?” Aquesta reflexió el va portar a desenvolupar l’agricultura sintròpica, una metodologia agroforestal que no tan sols regenera els ecosistemes, sinó que també incrementa la productivitat sense destruir els recursos naturals, tot imitant els boscos.
Tanmateix, aquest enfocament, basat en l’ordre i la col·laboració natural, contrasta amb el creixement desordenat i predatori que sovint observem, incloent-hi Andorra. Les muntanyes, que han estat sempre el nostre patrimoni, es veuen sotmeses a un creixement que prioritza l’explotació a curt termini per damunt de l’harmonia amb l’entorn.
La sintropia ens ofereix una lliçó fonamental: no som éssers aïllats que poden dominar la natura a voluntat, sinó parts integrants d’un sistema intel·ligent que ens supera. Per tant, entendre la sintropia és també entendre que som part d’un sistema que funciona millor quan cada element, incloent-hi els humans, contribueix positivament. La intel·ligència no resideix exclusivament en nosaltres; està en els ecosistemes, en la manera com els arbres arrelen i es comuniquen, com els rius flueixen creant vida i en la complexitat dels sistemes que hem descuidat comprendre.
L’ésser humà pot reconciliar-se amb el planeta si aprèn a veure’s com una part essencial d’aquest sistema. Això implica deixar de pensar que som els únics éssers intel·ligents i entendre que la nostra supervivència depèn de la nostra capacitat per formar part del tot, contribuint-hi en lloc de destruir-lo.
Encara som a temps de redreçar el nostre camí, però només si actuem ara amb valentia i responsabilitat. La sintropia ens convida a imaginar i construir un futur diferent, un futur que sigui més harmoniós i respectuós amb tot allò que ens envolta. Només cal que formem part activa de la natura, aportant equilibri i harmonia, construint conscientment societats complexes, riques i resilients. Perquè l’ordre que busca la sintropia no és un ordre imposat, sinó un ordre que emergeix de la col·laboració i de la comprensió que el tot és sempre més gran que la suma de les parts.
La sintropia, doncs, no és només un concepte físic, sinó també una manera d’entendre la vida i el nostre lloc al món. Un camí que ens porta a retrobar-nos amb nosaltres mateixos i amb el planeta que ens dona vida.