Acord amb la UE poc digerible per a Andorra i un referèndum fantasma

Pel que fa al referèndum sobre l’acord amb la UE, promès inicialment per l’executiu per al primer trimestre del 2025, el Govern fa com aquells convidats que sempre diuen “ja estic arribant” i no apareixen mai. Almenys, aquest és el guió que el Govern ha decidit seguir, en el seu esforç titànic per esquivar el que tem més que res: el resultat negatiu de les urnes sobre el referèndum sobre l’acord amb la UE. Una por a les urnes arran del resultat negatiu de l’estudi d’AR+I, que diu ben clar que la gent no vol l’acord amb la UE. Ara aquest referèndum es converteix més aviat en un fantasma polític que en una realitat.

La lectura política que en fem, des d’Andorra Endavant, és que el Govern està mirant de guanyar temps, preparar una campanya del sí “fent pedagogia” i, mentrestant, esperar que els ciutadans s’oblidin del gust amarg d’aquest acord. Vist des de fora, dilatar el referèndum en el temps vol dir per al Govern evitar una crisi de l’executiu i una crisi interna de DA a dos anys de les eleccions generals. Resulta que fa pensar més en un càlcul electoral que en un compromís ferm amb la ciutadania.

L’acord: un plat difícil de digerir

Nosaltres, a Andorra Endavant, hem estat repassant els ingredients d’aquest acord amb la UE amb especialistes altament qualificats i amb experiència, i us podem assegurar que la recepta no ens convenç. Aquí van alguns dels punts més indigestos:

1. El nostre model d’immigració selectiva? Cap a la cassola.

Fins ara, Andorra tenia un model selectiu que ens permetia triar les persones que volien viure a Andorra. Però, amb l’acord, això s’acaba en gran part: els filtres econòmics com a tals, com els que tenim avui en dia, cauen, reagrupament familiar automàtic (encara que ja haguem exhaurit les quotes d’immigració màximes triades pel Govern respectant, això sí, els percentatges de quotes d’immigració marcats per l’acord amb la UE segons la tipologia de residents) i l’eliminació de l’obligatorietat de presentar antecedents penals en la majoria de casos excepte per a professions “sensibles”. Això sí, tranquils, que tothom podrà fer una autodeclaració dient que és un santet. El Govern ens promet un control aleatori dels antecedents d’algunes autodeclaracions. I si hi ha cap problema? Els tribunals de la UE ens recordaran que “tothom es mereix una segona oportunitat”. La jurisprudència de la UE és clara, segons els nostres experts. Amb l’acord amb la UE resultarà que Andorra, que sempre ha estat especial, haurà de seguir les mateixes normes que tots els altres. Com si fóssim un estat més de la UE sense ser-ho!

2. 50 anys de normativa europea: un bufet que cal acabar fins a arribar a la indigestió.

Amb aquest acord, un dels més amplis que la UE hagi negociat mai, segons els nostres experts del Bufet d’advocats Gide, no tan sols haurem d’aplicar tot el que Europa ha adoptat en els darrers 50 anys, sinó que també haurem d’integrar tot el que s’acordi en el futur. I qui decidirà quines normes ens arriben al plat? Un comitè mixt 50% UE-50% Andorra, en què només tindrem la meitat de la cullerada. Això sí, el mal d’estómac serà exclusivament nostre. En cas de conflicte anirem davant dels tribunals europeus.

3. Costos i càrregues: el compte arriba amb propina.

Adaptar-nos a aquest acord no tan sols ens costarà la sobirania, sinó també diners. Segons els càlculs de Govern, el cost seria d’uns tres milions d’euros anuals, l’equivalent a prop del 0,5% del pressupost estatal. I això deu ser una estimació a la baixa tenint en compte la nova càrrega administrativa: més personal, més eines i, per descomptat, més burocràcia.

Per tots aquests motius, des d’Andorra Endavant reiterem el no a l’acord amb la UE. Pensem que Andorra ha de seguir el seu camí. Volem que Andorra continuï tenint, com fins ara, una bona relació amb la UE sense tenir cap acord d’associació amb la UE, aplicant, com fins ara, algunes directives de la UE que convenen al nostre país. Com una mena de bufet lliure però sense l’obligació d’acabar el bufet i sense arribar a la indigestió. Andorra pot triar el seu destí!

Al final, aquest debat no és només sobre Europa, sinó sobre el que volem ser com a país. Som un petit país als Pirineus, sí, però amb prou personalitat per no deixar que ens serveixin un bufet amb plats amargs quan Andorra es mereix el millor.