Sant Joan de Caselles

27 de desembre: Sant Joan evangelista de l’església de Sant Joan de Caselles.

El nom Caselles ve del nom d’aquesta contrada. En deien el mas de Caselles. Una mica més amunt en diuen la Creu del Puyal.

Església preromànica, el segle XIII hi van afegir l’absis i el campanar amb una sola campana i els segles XVI i XVII van construir els pòrtics del davant i del costat.

El retaule de principi del segle XVI representa les escenes de la vida del sant. És d’un autor desconegut anomenat el mestre de Canillo. El mateix de les predel·les de Sant Miquel de Prats. Mossèn Cinto Verdaguer, de pas per Andorra havia dit que eren cosins germans.

És una de les més velles i belles d’Andorra. La més visitada després de la basílica de Meritxell.

Situada a un quilòmetre de Canillo, prop de la carretera, que abans era al camí ral que anava a França.

Pertany al veïnat del Vilà i de l’Ermiana. Ara no hi queden gaires cases.

El segle passat hi feien la festa major, i encara que fos en ple hivern hi pujava gent, parents de tot Andorra. Però el 1942 es va morir un dels hereus d’una casa bona a l’edat de 43 anys deixant cinc fills menors d’edat. I fins aquest any no hi havia hagut cap més celebració.

La comissió de cultura de l’honorable comú, amb la presidenta Cristel Torres, ha volgut fer reviure aquesta tradició, amb una visita guiada pels historiadors Quim Valera i Domènec Bascompte.

Al capvespre una missa celebrada per mossèn Ramon, que malgrat els 58 anys que viu a Canillo és la primera missa que va dir allí aquest 27 de desembre. 

A l’església de Sant Joan, però, hi ha hagut molts casaments, batejos, comunions, concerts...

Després de la missa, el comú va oferir als assistents un bon caldo al costat d’una foguera. No vàrem pas passar fred.

Explicaré uns quants esdeveniments relacionats amb l’església i el seu entorn.

1. L’any 1933 hi va haver una primera restauració, sota la direcció de l’arquitecte Cèsar Martinell. Arranjaren la coberta i destaparen al campanar alguns finestrals que estaven tapats.

2. L’any 1963, durant unes excavacions dirigides per Rafael Benet, van trobar enterrats  darrere de l’altar uns trossos d’una Majestat d’estuc (material fet amb calç, i altres...). Aquest Crist va ser reconstituït amb molta paciència pel Sr. Pere Font, i ara està situat a la paret del costat dret de l’església, i falten moltes peces per formar un Crist sencer. Mossèn Ramon diu que és l’únic Crist Majestat que existeix.

3. Finalment, pels volts dels anys vuitanta, durant una altra excavació, van trobar “un cementiri” amb una trentena de tombes fetes amb lloses i van deduir que hi havia existit una població.

Havia sentit a dir que el poble de Canillo o “Caselles” es trobava a Sant Joan, però que hi va haver una pesta i la població es va desplaçar a l’actual Canillo.

4. Recentment, Patrimoni Cultural ha restaurat el retaule i ara brilla, com brilla Canillo aquestes festes nadalenques.

Una curiositat, cap als anys seixanta, quan els turistes francesos començaven a venir a Andorra, la primera visita era Sant Joan. Les nenes de Canillo hi pujaven  portant un ramet de “pèl moixí” i l’oferien a les senyores, que els donaven algun franc.

Finalment, diré que al riu Valira que baixa sota l’església hi ha un toll molt profund on els pescadors furtius anaven a pescar truites amb les mans.

Animo a recuperar el patrimoni que es troba fora d’Andorra i a conservar el gran patrimoni cultural que tenim al país.