Quan la política-ficció pren el protagonisme
La credibilitat de qualsevol govern es basa en la seva capacitat d’oferir informació clara
Les recents declaracions de Guillem Casal, portaveu del Govern d’Andorra, sobre l’efecte potencial que podria tenir per als andorrans un hipotètic augment d’impostos sobre la compra d’habitatges per part de ciutadans extracomunitaris a Espanya, han generat dubtes raonables. En la roda de premsa posterior al consell de ministres, Casal va admetre que es tractava d’un exercici de “política-ficció”, ja que encara no es coneixen els detalls concrets d’aquesta proposta anunciada pel president espanyol, Pedro Sánchez. Això planteja una qüestió essencial: ¿té sentit fer afirmacions basades en especulacions sense fonament sòlid?
No es pot negar que anticipar escenaris hipotètics pot ser útil en determinades circumstàncies, però utilitzar aquest tipus d’arguments sense informació concreta té el risc de desviar el debat polític cap a la conjectura i la manipulació de la percepció pública. En aquest cas, sembla clar que el principal objectiu d’aquestes declaracions era reforçar la narrativa favorable a l’acord d’associació amb la Unió Europea, presentant-lo com l’única via per evitar mesures discriminatòries contra els andorrans.
Aquest enfocament, però, resulta problemàtic. Per una banda, genera una alarma innecessària entre la ciutadania sobre una qüestió que encara està en l’aire. Per l’altra, pot ser interpretat com una estratègia oportunista per justificar un acord que no tothom veu amb bons ulls. Al capdavall, si no hi ha detalls concrets sobre la mesura d’Espanya, com es pot assegurar amb tanta fermesa que l’acord d’associació seria la solució definitiva?
La credibilitat de qualsevol govern es basa en la seva capacitat d’oferir informació clara i decisions ben fonamentades. Quan s’utilitzen escenaris hipotètics per promoure una agenda política, es corre el risc de confondre l’opinió pública i generar desconfiança en les institucions.
El debat sobre l’acord d’associació amb la UE és crucial per al futur d’Andorra, però hauria de ser conduït amb arguments basats en dades concretes i en una anàlisi rigorosa. Recórrer a la política-ficció per alimentar la por o promoure una causa no tan sols és improductiu, sinó que també pot minar la legitimitat del discurs governamental.
És legítim que el Govern busqui reforçar la seva posició sobre qüestions estratègiques com l’acord amb la UE, però cal fer-ho amb responsabilitat i respecte per la veritat. Utilitzar declaracions hipotètiques per influir en l’opinió pública pot ser temptador, però no deixa de ser una pràctica poc transparent que posa en risc la confiança ciutadana. Els debats importants requereixen claredat, no especulació.