Barra lliure al Thyssen?

Ja em poden caure els pals que no deixaran de donar-me, però algú ha de fer un crit d’alerta sobre el gol de bandera que sigil·losament ens estan colant i que quan ens haguem adonat ja no tindrà remei, però almenys quedarà constància de l’escàndol.

Vull parlar del trasllat del Museu Thyssen a les noves dependències d’Andorra Telecom, situades a l’edifici Node.

A poc a poc, amb comptagotes, ens van filtrant la notícia, però no ens diuen en quines condicions es vol realitzar el joc, vist i no vist, que pretenen.

No tingueu cap dubte que els beneficiaris del joc de mans volen fer el canvi pagant vostè, igual que ha passat amb el Thyssen actual, que sota la disfressa d’una fundació cobra una subvenció que alguns anys ha ratllat els 500.000 euros per part de Govern, als quals cal afegir un arrendament de 110.000 euros anuals del lloguer a l’hostal Valira, que paga dolorosament el comú d’Escaldes.

Amb aquest precedent, algú és tan candorós per creure que l’òrgan sensorial de l’operació pretén sufragar amb els seus mitjans el considerable cost d’aquesta nova ubicació?

Algú els hauria d’explicar que Andorra és un país de lluitadors, de pioners, que han pugnat i deixat la vida per tirar endavant un poble que a la sortida de la Segona Guerra Mundial no tenia recursos.

Cal emmirallar-se en verdaders mites de la nostra societat, dones i homes que han deixat la seva empremta pel poble sense demanar res a canvi.

Penso en figures com ara les d’Andreu Claret, Quico Viladomat, Albert Esteve, verdaders exemples socials per a tots nosaltres, i empresarialment en noms com els germans Perez o els germans Cachafeiro, la Sra. Júlia Bonet, Marina Colell o la llarga llista d’hotelers i comerciants que han fet possible el miracle andorrà.

Quan varen arribar al país cap d’ells va demanar res i van col·laborar en la transformació del país amb els seus limitats mitjans.

Amb aquests antecedents, algú pot justificar els milionaris ajuts a una empresa ja rica com els Thyssen?

El Govern actual ja s’ho ha trobat fet, però penso que li toca posar sensatesa en aquest despropòsit, o haurem de suportar encara durant gaire temps aquesta ruïnosa herència de l’antic cap de Govern Toni Martí? Perquè haver comès l’error del patrocini d’aquest infaust negoci no ens obliga a perpetuar aquesta sagnia econòmica eternament.

El Thyssen s’hauria de quedar i fer front a les seves ambicions amb els seus propis mitjans, costejant la totalitat de les seves necessitats i si no tornar d’allà on han vingut i bon vent i barca nova.

Segons els seus responsables, el museu havia de rebre un mínim de 50.000 o 60.000 visitants anuals i resulta que després de nou anys només en rep 14.000, dels quals la meitat són gent del país, i 5.000 són nens de les escoles, als quals els fan visitar el museu cada any per justificar l’assistència. Si em van ensenyar a comptar bé a l’escola, això deixa uns 2.000 visitants estrangers anualment al museu. De qui es volen fotre?

Sona a l’acudit jueu d’aquell botiguer al qual el Govern li va muntar el negoci i el dia de l’obertura en rebre la visita de l’inspector que li va demanar si tot anava bé va contestar: “Sí, tot bé, ara només cal que em portin els clients.”

Per sort, també tenim gent valenta que s’atreveixen a denunciar abusos i escàndols com el que en aquest cas s’està perpetrant, i a aquest efecte felicito el debat promogut al parlament per la consellera socialista Susanna Vela.

Govern, podem afrontar de cara aquest problema i resoldre el tema amb un resultat que no ens obligui a costejar amb els nostres impostos aquests anhels injustificats?

Cap argument raonable pot acreditar aquest dispendi.