Un voluntariat aquest estiu? Ves amb compte!

Comencem un any nou amb desenes de propòsits. D’aquí a uns mesos arribarà la calor, després l’estiu, i amb això les vacances i l’auge de l’esperit d’ajudar i cooperar. La solidaritat està de moda i això és bo si es fa bé, però pot ser molt perjudicial en cas contrari.

Fer un voluntariat no és anar a viure una experiència, és anar a treballar. I per fer-ho, no tot s’hi val. Hem d’apostar per la mateixa excel·lència que en qualsevol altre lloc de treball. Allò que exigim en qualsevol feina –formació, compromís, valors, responsabilitat, ètica, moral– ho hem d’exigir també en aquesta tasca. El voluntariat és feina, compromís, respecte, col·laboració, empatia i humilitat.

El meu temps a l’Amèrica Llatina com a voluntària m’ha ofert una experiència valuosíssima que ha ampliat la meva perspectiva i aprofundit la meva comprensió de la cooperació internacional. Vaig treballar durant diversos anys amb alguns missioners i cooperants que em van transmetre l’amor pels més vulnerables, abandonats a la seva sort, sense cap futur i absolutament marginats per la societat. Cada dia em recorda per què vaig triar aquest camí i em motiva a continuar aprenent i creixent com a cooperant.

Ha estat fascinant i transformador. Ha canviat la meva manera de veure la vida i ha enriquit la meva existència de formes inesperades. Em sento afortunada d’haver viscut aquestes experiències que van canviar la meva comprensió del món. El meu desig és compartir aquest coneixement i ajudar les persones a despertar a una comprensió més profunda sobre l’acció de voluntariat.

El voluntariat és un viatge continu de millora i aprenentatge, en què constantment ens desafiem a nosaltres mateixos per fer-ho millor i ser més efectius en la nostra tasca. Això implica estar oberts al feedback, aprendre dels errors i adaptar-nos a mesura que sorgeixen nous desafiaments i canvien les circumstàncies.

El voluntariat no és postureig, influencers, youtubers, volunturisme, reconeixement, imatge ni cap heroïcitat. Hem d’apostar per l’excel·lència: és necessària una bona formació i professionalitat. La voluntat d’ajudar en el que calgui no és suficient. El candidat pot tenir un cor disposat a ajudar i a salvar el món, però sovint porta al cap un desconeixement profund, una motxilla carregada de prejudicis i veritats a mitges.

Hem de ser capaços d’anar sense càmera de fotos i sense mòbil, ser capaços de no fer ni una sola fotografia. És la millor manera d’evitar la temptació de penjar-les a les xarxes. Cal respectar la privacitat de les persones i evitar pensar que som indispensables i que en un mes canviem el món.

No hem de caure en la trampa de creure que, pel fet de ser pobres, han d’acceptar qualsevol tracte i circumstància amb un somriure als llavis. Ser pobre no significa haver d’acceptar medicaments caducats, menjar fred o en mal estat, ni que la seva imatge o la seva història personal es difongui sense consentiment. Són pobres econòmicament parlant, però no en dignitat ni en drets. Tenen el mateix dret a la intimitat, i per això mereixen ser visitats amb discreció i complir amb el secret professional. Ells no són menys, i nosaltres no som més. És una relació d’igualtat, horitzontal. No són el contenidor dels nostres excessos ni el túnel de rentat de la nostra consciència. I no haurien de ser-ho.

“Somriuen sempre, són feliços encara que no tenen res.” Aquesta és la primera impressió. Després aprens que, moltes vegades, es tracta d’un somriure social i cultural d’acollida i agraïment envers nosaltres.

Per molt esforç d’empatia que facis, per molts dies que passis amb ells, cal tenir la humilitat de reconèixer que no tens ni idea del que és tenir gana de veritat, menjar cada dos o tres dies, carregar deu quilos de material a l’esquena per vendre pels carrers durant quilòmetres, dormir a terra nit rere nit o viure diàriament diferents formes de violència, tant a casa com al carrer.

Tu, en qualsevol moment pots agafar un avió i tornar a casa. Has escollit lliurement anar-hi, i pots tornar quan vulguis. Ells no poden triar. Amb aquestes paraules no vull desanimar ningú a fer-ho, al contrari: vull animar-vos-hi, però sempre amb el màxim respecte, dignitat i professionalitat. Respecte a l’últim, deus exigir una formació prèvia profunda i conèixer molt a fons tant l’ONG en origen com en destinació (l’entitat que t’acull i amb quines condicions, sota quins criteris, quins són els teus drets i les teves obligacions, tenir molt clar les teves tasques i signar un contracte), només així el teu voluntariat tidrà sentit. Una altra cosa, es quedarà en un viatge diferent.

No hem d’assumir que tenim totes les respostes o que sabem què és el millor per als altres; cal escoltar amb atenció, aprendre de les persones a qui servim i treballar conjuntament per trobar solucions sostenibles centrades en les necessitats reals de les comunitats amb les quals vas a treballar.

En resum, en l’àmbit de la cooperació, la formació i l’ètica són fonamentals. La bona intenció és un punt de partida, però no és suficient. Els que no col·laboren són sovint etiquetats d’egoistes, mentre que aquells que ho fan sovint són acusats de paternalisme, racisme o d’adoptar el rol de salvador blanc. És una realitat complexa i plena de matisos que no podem ignorar.

T’animo a actuar, sense perdre l’entusiasme, però amb els peus a terra. Forma’t i informa’t correctament. Et convido a embarcar-te en aquest camí, però sigues receptiu a les crítiques constructives i a l’aprenentatge continu, amb humilitat. T’animo a mantenir un equilibri entre el teu entusiasme i la realitat. Cal reconèixer les limitacions i les complexitats de la tasca de cooperació, però sense deixar que et paralitzin. Mantingues viva la teva passió per ajudar els altres, però fes-ho de manera informada i reflexiva.