El nostre parlar meteorològic tradicional (I)
Algunes paraules s’han perdut pràcticament de la parla quotidiana i del discurs més acadèmic
Hem elaborat aquest article moguts pel noble propòsit de rescatar paraules del vocabulari andorrà rural o d’abans relacionades amb el món de la meteorologia que ja no s’utilitzen o que s’utilitzen molt poc. Algunes paraules del parlar meteorològic tradicional s’empren encara avui dia i són, fins i tot, d’ús corrent, com, per exemple, borrufa, torb, pedregada, ponent, llevant, però moltes d’altres s’han perdut pràcticament de la parla quotidiana, i fins i tot del discurs més acadèmic.
Els mots que exposarem en aquest article han estat extrets d’una obra que constitueix un referent de l’esforç per deixar una memòria viva de les parles d’abans a Andorra. Ens referim al llibre diccionari de Manel Riera i Riera que porta per títol La llengua catalana a Andorra. Estudi dialectològic dels seus parlars rurals, publicat, en la primera edició, el 1992, sota la tutela de l’Institut d’Estudis Andorrans (Centre de Barcelona) i amb la coordinació editorial de Mirador Edicions (Barcelona). També hi fem figurar al nostre article algun terme manllevat de la família andorrana del Joan Estrada, citat concretament per la seva difunta padrina, la Pepeta Melcion, la Pepeta de cal Masover, quan el Joan vivia amb ella a la seva casa pairal de la plaça Creu Blanca d’Escaldes-Engordany.
Els mots els exposem tot seguit, agrupats per temàtiques i amb la definició de cadascun, acompanyada, si escau, d’un petit comentari en forma d’anècdota:
Mots relacionats amb el fred:
Aquesta nit hi ha hagut una torrada (que vol dir una gelada molt forta; perquè pot arribar a “torrar” els brots, a cremar-los), i en sortir al carrer de bon matí he notat la fredor als peus i també com el fred picava els dits de les meves mans i em feien mal, tot i portar guants.
Hem de vigilar amb aquesta llampa (placa de gel que es forma al terra), perquè podríem relliscar.
Avui l’aire és bispós (dit de l’aire fred).
Dècades enrere, hi havia més tongades de bispa (aire fred) que ara.
L’aixalest (un temps en què domina el vent del nord) és habitual a l’hivern a Andorra quan ens visita una massa d’aire procedent de la conca àrtica.
Aquest desembre tenim molts dies d’aixalestada (de temps en què fa vent i fred).
Aquest matí hi ha hagut una forta gibrada (gebrada) que ha deixat una capa blanca sobre els camps.
La gibra (gebre) s’associa a temps fred hivernal però generalment estable.
Diuen que baixaran molt les temperatures i que espetegarà (que farà un fred intens).
Mots relacionats amb els núvols i l’estat del cel en general:
El professor pregunta a l’aula als seus alumnes: sabeu què és, meteorològicament parlant, el que la gent d’abans anomenava a Andorra un castell. I el professor els explica: un castell és un núvol gros i gras, en forma de torres enormes, que evoluciona ràpidament cap a núvol de tempesta. És sinònim de cumulonimbus.
Els teleranys (núvols prims) són uns núvols freqüents a Andorra.
Aquests dies el cel és ple de lleganys (de tels de núvols que acostumen a tapar una part del Sol).
En situacions meteorològiques de transició, són habituals a Andorra les clariandes (parts clares del cel, clapes sense núvols, quan la resta del cel és coberta).
El coneixedor del tema explica a un dependent de la carnisseria que antigament del cel ennuvolat en deien al nostre país cel embromat o enlleganyat.
El professor explica a l’aula que abans els pagesos del país empraven els adjectius brom, bromós, copat o núvol per referir-se a un cel tapat.
El cel que comença a embromar-se (a tapar-se) és l’anunci d’un canvi de temps.
Ahir vàrem anar a caminar per la capçalera de la vall d’Ordino i vèiem com la broma (boira) s’insinuava del costat francès tot resseguint la carena axial pirinenca.
Esporiat és un terme molt singular, que era utilitzat antigament a Andorra per referir-se a un cel una mica ennuvolat.
A la Pepeta de cal Masover el Joan li havia sentit emprar freqüentment el mot esbandir-se, quan volia millorar el temps i el cel s’aclaria de núvols. Un altre terme molt peculiar que emprava la gent del país quan desapareixien els núvols del cel és esbaiar-se.
A les jornades de l’estiu, després que les tempestes de la tarda o del vespre s’hagin desfet, podem tenir durant la nit molta serena (claredat de l’atmosfera durant les hores nocturnes).
El professor explica que la mossa i la volta són dos termes amb els quals s’anomenava antigament al Principat l’halo lunar, el cercle lluminós que envolta la Lluna i que és producte de la refracció de la llum que projecta aquest astre pels diminuts cristalls de gel suspesos a l’alta troposfera.