De compres al supermercat
Fa uns quants anys, seguint el consell d’un amic, vaig comprar una cafetera italiana
Fa uns quants anys, seguint el consell d’un amic, vaig comprar una cafetera italiana, d’aquelles que fan bon cafè a casa; vaja, com si el prenguessis a qualsevol bar de Roma, amb la possibilitat de fer-lo ristretto i que surti bo, que és tal com m’agrada a mi. La cafetera funciona perfectament, tot i que necessita càpsules, que s’han de comprar a part. Ara han sortit al mercat cafeteres més modernes i ecològiques, sense càpsules, que accepten directament el cafè en gra o molt. El negoci és el negoci i cal adaptar-se als nou temps.
Però els parlava de la vella cafetera que vaig comprar en una botiga de Barcelona i després vaig pujar a Andorra. A Barcelona comprava les càpsules, fins que un dia van plegar. Però, tot i així, l’home que em va vendre la cafetera seguia acceptant les comandes de càpsules, que costaven uns 10 euros per a 20 cafès. Barates, diríem, no ho són. El cafè, s’ha de reconèixer, surt molt bo. Un dia, l’home va plegar i em va donar l’adreça web d’una botiga on també es podien comprar. El preu era el mateix; recentment, ha baixat als nou euros. Ara les pago per web i me les envien a casa. Per què els explico aquesta anècdota i què té a veure amb Andorra? Doncs perquè aquest Nadal no vaig ser previsor i em vaig quedar sense càpsules. La marca és coneguda i també es pot trobar a grans superfícies del Principat. De la mateixa manera que no els he dit el nom comercial de la cafetera, tampoc els diré el del supermercat en qüestió. Però, quan vaig anar a comprar les càpsules, a l’hora de pagar vaig pensar que s’havien equivocat. Cada capsa de 20 càpsules, i el preu era correcte, costava 15 euros. En vaig comprar un parell d’emergència, per passar aquells dies. Els números no enganyen. A Andorra el mateix producte costa un 66% més. Resulta, com a mínim, sorprenent, sobretot quan no estem parlant d’un petit comerç. Abans la gent pujava a Andorra a comprar perquè els preus eren millors. Ara, no dubto que som competitius en alguns sectors, però en d’altres, sobretot en alimentació, abans de comprar cal comparar preus. Fa anys hi havia una gran diferència entre Andorra i els països veïns. Ara ja no. És quasi un miracle que els visitants segueixin dedicant algunes hores a anar de compres. Per mirar-ho de manera positiva, podem pensar que tenim un turisme que, sobretot, ve a gaudir del país i que aprofita per comprar. Genial. Però s’haurien d’evitar diferències tan exagerades com la que els acabo d’explicar.