La dansa dels principis polítics ballant a ritme propi
Ens calen polítics valents, que no canviïn els seus principis
En aquesta era de la política volàtil i d’aliances canviants com l’aigua que corre per un rierol, ser fidel als teus principis polítics pot resultar una tasca feixuga, dura, com lluitar contra una marea enfurismada. Però diuen que val més caure de peu que viure de genolls.
Imaginem-nos una figura política que és manté ferma com un arbre enmig del vent, resistint-se a veure’s doblegada davant la veu de l’amo o a cedir a les temptacions de l’oportunisme polític.
Aquesta figura no espera a veure per on bufa el vent abans de decidir el seu posicionament, perquè ja té les cartes sobre la taula abans, fins i tot, que el primer peix estigui venut.
És com un joc d’escacs, però en comptes de moure peces intentant guanyar a qualsevol preu, la figura política juga per una causa superior: els seus principis. Transforma les jugades tàctiques en un ball elegant, fent voltes i voltes al seu oponent sense perdre mai de vista l’objectiu final.
Una figura política que no és com els altres, que canvien de color com camaleons per sobreviure. No li cal, perquè brilla amb una intensitat pròpia, com una estrella enmig de la nit política.
Sí, potser mostrar-se fidel als propis principis polítics et pot situar en un escenari a contracorrent i t’obliga a nedar riu amunt, amb no poc esforç. Però, quina gratificació hi ha de seguir la multitud sense pensar per un mateix?
Triar entre ser una ovelleta més d’un ramat dirigit per uns pastors determinats a marcar la teva senda o decidir recórrer el propi camí del sentit comú, dels valors i de la integritat? No cal dir gaire més.
Així doncs, si alguna vegada ens trobem a la cruïlla de sotmetre’s a la veu de l’amo o de seguir ballant al ritme dels propis principis, pren exemple d’aquesta figura política, intrèpida i independent, que es manté ferma enmig del vaivé polític andorrà. Potser no guanyarà totes les batalles, però les lluitarà fins al final i gaudirà del plaer de saber que mai ha venut la seva ànima per un tros de poder efímer.
Ens calen polítics valents, que no canviïn els seus principis, que destaquin els valors per sobre dels càrrecs i, sobretot, que ballin al ritme de la seva pròpia música. I, qui ho sap?, potser trobem algun dia altres ànimes valentes com la d’aquesta figura, i junts poden crear una dansa política que sacsegi els fonaments de les estructures establertes.