La Xina posa en escac els xips occidentals... només en els titulars (i II)

Pot una nació, restringida per les limitacions d’accés als productes de les principals empreses esmentades, posar en risc la indústria de xips d’Occident? No.

Sense accés a ASML, no es poden fabricar xips avançats (<10 nm). Sense equips de litografia avançada, només és possible fabricar xips en 28 nm (tecnologia de fa més d’una dècada).

Sense eines EDA (de programari de disseny), dissenyar xips moderns és impossible. La Xina ha intentat crear alternatives, però està almenys 10 anys endarrerida, segons ens indiquen. Tant me fa si no són deu anys i són només cinc anys de retard. Cinc anys en el camp de la tecnologia de xips actual és com comparar un coet espacial amb una carreta de bous. Tots dos es mouen, però un ja és a Mart mentre l’altre continua sortint del graner.

Sense accés a silici ultrapur i equips de deposició química d’Applied Materials, la producció d’oblies avançades és inviable.

Sense un ecosistema d’innovació, és inviable desenvolupar una indústria nacional de xips. Els xips moderns depenen d’una xarxa de col·laboració global entre dissenyadors, fabricants i proveïdors. Sense integració amb aquest ecosistema, un país no pot desenvolupar xips competitius.

Conclusió

En termes realistes, una nació, una regió, o un bloc de països, no pot ser líder en la indústria de xips. M’atreviria a dir que no pot ser-ho, encara que estigui ben integrada en tot l’ecosistema. La indústria dels semiconductors és altament globalitzada, amb una fragmentació extrema del coneixement i les tecnologies necessàries. Imaginin-se si aquesta nació, o bloc de països, presenta limitacions d’accés a aquest ecosistema. És absolutament impossible donar credibilitat a frases com les que he escoltat aquesta setmana en premsa, del tipus, “escac de la Xina en la producció de xips d’Occident”. Davant semblant afirmació, un no sap si respondre amb una anàlisi tècnica o simplement assentir amb indulgència, mentre esbossa aquest somriure que un reserva per a les històries de ciència-ficció ben contades.

Perspectives sobre l’escenari futur

Un país com la Xina, sense accés a l’ecosistema de fabricants de tots aquests components avançats, està condemnat a quedar-se en tecnologies obsoletes (les anomenades >28 nm, o tecnologies de més de 28 nanòmetres). Amb això, està condemnat a sofrir un distanciament tecnològic creixent. La Xina no s’ha acostat a la idea d’autosuficiència en xips d’avantguarda, per la simple raó que és absolutament impossible. Un mercat o país sota un esquema d’accés limitat pot desenvolupar xips bàsics per a aplicacions industrials, fins i tot militars (Rússia ho està fent amb xips en el segment 90-28 nm), però mai podrà competir amb xips de 5 nm. Perquè es facin una idea. Un xip de 5 nm ofereix més de 10 vegades de densitat (quantitat de transistors i potència de càlcul) que un de 28 nm. Un processador en 5 nm suposa una millora d’entre 30-40 vegades en potència de càlcul (prenc com a font la comparativa d’Apple A14 de 5 nm vs. processadors de Qualcom de 28 nm).

La indústria dels xips és el millor exemple de com les sancions poden escanyar el desenvolupament tecnològic d’una nació.

Pensava que el dòlar EUA era l’arma més poderosa i perillosa del món. Continua sent perillós (sense accés al dòlar no estàs en el mapa empresarial), però veig ara que els xips d’alt rendiment s’han convertit en el nou dòlar.