Polèmica selecció que deteriora la condició del rugbi

Amb la selecció dels jugadors Hugo Auradou i Oscar Jegou a l’equip de França per al primer partit del Torneig de les Sis Nacions del 2025 que l’equip gal va jugar divendres passat contra País de Gal·les, el seleccionador francès, Fabien Galtier, ha endinsat els valors del rugbi en un terreny d’arenes movedisses al qual ben segur no era necessari acostar-se.

Els dos jugadors citats van ser inculpats d’“agressió i violació agreujada amb ús de força” fa vuit mesos a l’Argentina per haver presumptament abusat d’una noia durant la celebració postmatx d’un partit oficial.

Després de passar una fase en presó preventiva i un període controlats amb port d’un braçalet electrònic sense poder sortir de l’Argentina, els investigats van ser finalment autoritzats a tornar a França després d’un primer veredicte d’absolució pronunciat per la justícia argentina.

La denunciant, però, va recórrer contra la sentència i el procés es troba actualment en via de revisió, fet que pressuposa que els investigats no estan exempts d’una condemna ferma segons quin sigui el resultat final d’un judici que segueix el seu curs.

En aquestes circumstàncies, semblava condecent per part del seleccionador Galtier no haver elegit aquests jugadors, sabent, a més, que França disposa de 400.000 llicències per escollir.

Galtier afirma haver tingut només en compte criteris esportius en la seva decisió. És assenyat aquest criteri? Perquè llavors vol dir implícitament que d’haver estat condemnats també hauria seleccionat els dos jugadors, oi?

Entenc que en les decisions d’una persona pot haver-hi raons que tinguin més o menys importància o que siguin prioritàries a l’hora de decidir, però no és coherent que les decisions es prenguin tenint en compte un sol criteri, i fer abstracció d’altres elements que també poden tenir poca o molta importància.

Arribats aquí, cal recordar que la Federació Francesa va redactar un codi de conducta que especifica que “a França el rugbi té un rol de primera importància social i cultural, i els membres d’un equip de França han de contribuir a preservar una imatge exemplar”.

No s’entén, així, per què Galtier ha ignorat l’existència d’aquest manifest.

Sense esperar el veredicte final de la judicatura, els jugadors Auradou i Jegou ja havien estat readmesos als seus clubs de Pau i La Rochelle, i també als seus llocs de treball respectius, mentre la denunciant, mare de dos fills, lluita a la província argentina de Mendoza per la reconstrucció d’una vida esdevinguda un malson.

És clar que aquesta decisió no infringeix de cap manera la justícia, però, i la moral?

La prudència i el sentit comú recomanen que en espera d’un veredicte s’adopti una posició cautelar. Ho hem vist en múltiples situacions i en tenim tota mena d’exemples, perquè, què passarà si finalment el cas acaba amb l’acusació dels dos jugadors?

I amb tot això, la Federació Francesa s’ha rentat les mans i no ha fet valer la seva autoritat ni el respecte dels documents existents, ara esdevinguts paper mullat.

I, a més, en uns temps convulsos en què la societat mundial es troba enmig d’una sèrie de problemes amb rerefons sexuals, racistes i discriminatoris, la Federació Francesa ha deixat escapar l’ocasió d’enviar un senyal fort i el suport de l’esperit rugbístic als assumptes existents.

Perquè el rugbi té històricament una sèrie de regles establertes pels seus fundadors precisament per col·laborar en la formació del jovent i per ensenyar el millor camí a seguir.

És coneguda la idiosincràsia amateur d’aquest esport, que durant més d’un segle ha fomentat el joc entre dos equips renunciant a cap mena de classificació ni trofeu al guanyador, i al seu esperit educatiu, que el va fer ser escollit amb prioritat per a la formació dels gentlemen de les universitats britàniques i europees.

Particularment, deploro profundament aquest lamentable episodi i penso que el rugbi no mereix una taca com aquesta.

Galtier, has fet un mal favor al teu esport. Una mala feina.

Si la Federació Francesa fos respectuosa amb els seus ideals, demà mateix series substituït.