Comunitat, solidaritat i llibertat: el camí per deixar l’alcohol

Vull compartir una reflexió profunda sobre una experiència que no tan sols ha estat personal, sinó també comunitària: el camí per deixar l’alcohol i com la solidaritat i el suport mutu poden ajudar a transformar la vida de les persones. En aquest procés, la comunitat i els valors basats en la inclusió, l’empatia i la justícia social, poden jugar un paper fonamental per crear un entorn de suport que faci possible la recuperació.

El meu camí per deixar l’alcohol va començar amb una sensació d’aïllament. Com molts, vaig caure en el consum excessiu com a manera d’enfrontar l’estrès, les dificultats emocionals i la pressió social. L’alcohol, per a mi, es va convertir en una forma d’esquivar la realitat, però, al mateix temps, vaig començar a sentir que em perdia a mi mateixa. Va ser en aquest moment de vulnerabilitat quan vaig adonar-me que la resposta no venia de lluitar sola, sinó d’apropar-me a la comunitat, de cercar el suport de persones que estiguessin disposades a caminar al meu costat.

Una de les principals dificultats a l’hora de deixar l’alcohol és la sensació d’estigmatització. Vivim en una societat en què l’alcohol està profundament arrelat com una part de la cultura social i familiar. Moltes vegades, els individus que decideixen deixar-lo de banda se senten incompresos, marginats o fins i tot culpables per no poder encaixar en les dinàmiques socials que giren al voltant de l’alcohol. Aquesta sensació d’exclusió és una de les barreres més grans per a aquells que volen iniciar un camí de canvi.

És interessant observar com, tot i que l’alcohol és una de les drogues més consumides al món, és l’única substància de la qual, si decideixes no consumir-la, sovint et litllende “rar” o d’excepció. Aquesta pressió social contribueix a la normalització de l’addicció i fa encara més difícil el camí cap a la recuperació per a aquells que volen deixar l’alcohol.

És en aquest punt on la comunitat esdevé essencial. La comunitat, amb la seva visió inclusiva i solidària, ofereix una resposta transformadora. En lloc d’estigmatitzar les persones amb addiccions, ofereix el suport necessari per sortir d’aquest cercle viciós. Aquesta visió comunitària reconeix que l’addicció no és una falta de voluntat, sinó una problemàtica que té arrels socials, emocionals i culturals. La solidaritat entre les persones, la creació d’espais segurs on compartir experiències i el suport mutu són claus per recuperar el control sobre la vida.

L’addicció a l’alcohol no hauria de ser vista com una falla personal, sinó com una conseqüència d’un sistema que sovint posa en primer pla l’èxit individual i el consum com a forma d’evasió. En lloc de crear barreres, la comunitat ofereix un espai on els individus poden sentir-se acompanyats, sense judici i amb la possibilitat de començar una nova etapa amb l’ajuda dels altres.

Les iniciatives comunitàries són cada vegada més nombroses, com les que es duen a terme a través de programes de suport mutu, grups de persones que han viscut experiències similars i que es comprometen a caminar plegades cap a una vida millor. En aquests espais, no tan sols es comparteixen recursos pràctics per deixar l’alcohol, sinó que també es fomenta una mirada crítica envers una societat que sovint veu l’alcohol com a sinònim de festa i benestar. En canvi, les persones que decideixen deixar l’alcohol comencen a adonar-se de la importància de les relacions autèntiques, del benestar emocional i de la salut física com a part fonamental d’una vida plena i lliure.

Una de les claus de la comunitat és la seva capacitat per fomentar una cultura de cura col·lectiva. No es tracta de culpar ni de jutjar, sinó de crear espais on tothom pugui trobar el suport que necessita. Això inclou des de l’acollida a les persones que inicien el procés de deixar l’alcohol, fins a l’acompanyament emocional i social per a aquells que passen per moments de crisi. És un camí que no es recorre sol i és aquesta xarxa de suport la que fa possible un canvi real.

Des de Projecte Vida Andorra, el nostre compromís és seguir oferint a la comunitat les eines necessàries per fer front a l’alcoholisme, amb una visió que rebutja l’estigmatització i promou la cura mútua. El nostre projecte no tan sols tracta de deixar l’alcohol, sinó d’empoderar les persones perquè recuperin la seva autonomia i el control sobre la seva pròpia vida. Creiem que la transformació personal només és possible en un context col·lectiu, en què el suport, la comprensió i la compassió siguin les bases per a la superació.

Va ser precisament aquesta necessitat de suport i d’inclusió la que em va portar a fundar Projecte Vida. El nostre objectiu és trencar els cicles d’aïllament i exclusió, oferint un espai segur per a aquells que volen canviar. La nostra visió és clara: no som individus solitaris en el nostre camí, sinó que som una comunitat que s’ajuda a si mateixa per trencar els llaços de les addiccions i guanyar una vida més sana i equilibrada. La comunitat és clau per a la recuperació, perquè cap persona no hauria de sentir-se sola en la seva lluita.

Les lluites col·lectives són poderoses i són essencials per al nostre benestar com a societat. En el cas d’Andorra, on l’alta qualitat de vida és un valor fonamental, també necessitem reconèixer que el benestar no tan sols ve de l’individualisme, sinó de la cura mútua i el suport entre tots. Si realment volem avançar com a societat, hem de treballar junts per superar els estigmes i per oferir el suport necessari a les persones que lluiten contra les addiccions.

El camí per deixar l’alcohol pot ser llarg i difícil, però quan es fa des de la comunitat i amb el suport de persones solidàries, la força de la recuperació creix exponencialment. La comunitat d’esquerres ens recorda que el veritable canvi social es fa a partir del benestar comú, no a partir de l’aïllament ni de la culpabilització de l’individu.

“Quan una persona cau en la dependència d’una substància, no és només una lluita individual, és una ferida col·lectiva”, va dir el doctor Gabor Maté, un prohom en el camp de les addiccions. Ens recorda que el camí cap a la curació ha de ser compartit, i que l’estigmatització només augmenta el dolor.