El mal amo del món

A cop de decret presidencial, a cop de puny. Així ha iniciat el president Trump, des de la Casa Blanca, el segon mandat. Fa anar la ploma com un dandi elegant, solemnitzant la signatura, però en el fons actua com un escurçó. El ritual serveix per enviar al món el missatge de fons de les seves intencions: “Abans els interessos dels EUA que qualsevol altra cosa.” Mexicans cap a casa. Tranvestits al cuartelillo. Aranzels als productes de fora, encara que siguin moltes empreses dels EUA les que els fabriquen a l’estranger. Ho diu a raig i amb un aire de superioritat evident, gens dissimulada, a voltes diries una mica com embogit. Al seu costat, una cort de personatges enriquits justament venent a l’estranger marques americanes. La seva cort d’aduladors. Ell és el líder. Per als seus acòlits és l’amo del món. Per a molta altra gent del món, per a bona part del món, és el mal amo del món. I fa por. De moment, els tribunals del seu país li han parat els peus, o els punys, en prevenció. I a esperar. De portes enfora la cosa no canvia gaire, amb pretensions imperialistes esbombades sense vergonya: el Canadà a callar; la Xina dolenta; Groenlàndia al sac; el Canal de Panamà al sac; els acords internacionals sobre el canvi climàtic paper mullat; retirada de l’OMS (Organització Mundial de la Salut); increpacions i amenaces al Tribunal Penal Internacional; reclamar la Franja de Gaza per urbanitzar-la de nou com a paradisíac centre de vacances a la riba de la mar Mediterrània. Aquesta última envestida és d’una crueltat extrema, ratllant l’holocaust, perquè ho vol fer després d’expulsar del seu país dos milions de palestins que a causa de la guerra amb Israel viuen, millor dit, miren de sobreviure enmig de la més absoluta desolació. Però el mal amo del món això no ho té en compte. Se li’n foten les ajudes humanitàries, les quals també ha desmantellat fa dos dies via decret. I li són igual els sentiments, el bon cor. Potser és així perquè no té ni una cosa ni altra, com un autòmat sense ànima que fa riure els seus acòlits més babaus. 

El president Trump s’ha fet fort a la Casa Blanca amb una sèrie de personatges que potser tampoc en tenen gaires de sentiments ni de bon cor. Un és l’amo de l’empresa Tesla, els vehicles elèctrics d’alta gamma que de fa uns anys mostren el seu imperialisme en forma de carregadors elèctrics situats a la via pública. Ho dic així perquè és així d’evident. Només cal que mireu, el dia que baixeu a la Seu, la fila que fan les places reservades a Tesla al Camí Ral de Cerdanya, a tocar del Parador de Turisme. Deu places, 10, per a Tesla, en bateria, ben ombrades. I dues places, dues només, a disposició de la resta de mortals, cinquanta metres avall i disposades una plaça rere de l’altra. Fa molta vergonya veure la via pública reservada a una empresa privada que, ben segur, deu abonar a l’ajuntament de la Seu d’Urgell uns bons calerons per ocupar les deu places en bateria, però per ètica i per sentit de lliure accés a la via pública no s’acaba d’entendre gaire dit privilegi. I desconec si la taxa d’ocupació la paga Tesla o el Parador de Turisme, que és un bon establiment hoteler, tant pel seu allotjament com per la seva cuina. Però una cosa no treu l’altra i aquella estesa de carregadors reservats a cotxes Tesla fa des del primer dia molt mal d’ulls i ara que l’amo de Tesla s’ha enrolat al govern de Trump, encara més. Justament, aquesta aliança entre el mal amo del món i l’amo de Tesla ha comportat per a l’empresa d’Elon Musk una disminució de vendes en el darrer més del 59% a Europa, amb un percentatge per sobre del 40% a Suècia, Noruega, els Països Baixos, el Regne Unit o Espanya, i fins al 60% de caigudes en les vendes a França i Alemanya. És una reacció lògica que s’entén com un boicot, com una oposició a les polítiques imperialistes i inhumanes –de considerar la gent com a ninots– impulsades pel president Trump.

Esperem que al Principat d’Andorra les maneres de fer de Trump en política no arribin a arrelar. El seu populisme assoleix les cotes més altes de cruor i d’aspror, d’insensibilitat. Ho dic perquè una de les febleses de la democràcia és permetre a personatges com Donald Trump, egòlatres en extrem, narcisistes en extrem, mentiders en extrem i entabanadors en extrem, de poder fer política, de manar un país, de fer decaure els propis valors democràtics. A Madrid, aquest cap de setmana s’hi reuneixen els líders europeus d’extrema dreta (els Patriots) que veuen com un referent el president Trump. Sortosament, Andorra no hi plantarà bandera.