Punt per punt

Els darrerament prolífics comentaris de l’ínclit Sr. Piqué amb propòsits desproporcionats i raons confuses amaguen en el fons el que tots sabem, que és ell qui no ha fet els deures.

Perquè ell va firmar un conveni amb Govern que l’autoritzava a utilitzar en exclusiva l’Estadi Nacional amb gespa natural durant tres anys, amb el compromís de construir un estadi propi per a l’FC Andorra, fet que finalment no ha realitzat.

Durant aquests tres anys el rugbi va consentir abandonar l’Estadi i es va desplaçar a Encamp que, per aquest motiu, va veure durant aquest període els nens privats del terreny d’esports on entrenar i jugar, fet que ara reivindiquen amb fonament.

Soc el primer a admetre i reconèixer els drets del Futbol Club Andorra, i també part de les seves exigències per aconseguir els seus legítims anhels, però si no es volen buscar cinc peus al gat sembla que hi ha dues solucions, compartir l’Estadi Nacional amb altres esports, per la qual cosa es necessita gespa artificial, o anar a Encamp i ubicar-se a l’estadi de la seva federació.

L’FC Andorra va ser fundat pel pare Enric Graner l’any 1942 i es va consolidar gràcies a l’arribada dels refugiats republicans de la guerra civil espanyola, entre els quals hi havia el meu pare, fet que m’autoritza a dir que sé de què parlo.

La història ens diu, doncs, que per a bé o per a mal, el futbol a Andorra en línies generals existeix gràcies a la immigració, perquè els seus pioners eren majoritàriament espanyols en la proporció de deu a un, la qual cosa és totalment respectable, mentre que el rugbi existeix per la voluntat d’andorrans, que en la seva fundació érem majoritaris també en proporció de deu a un.

Em semblaria raonable que el Sr. Piqué tingués el dret a reclamar demanant respecte, caldria, però, que ell deixés paral·lelament de dir andròmines.

És sibil·lí dir “nosaltres paguem el rugbi” quan en realitat no paguen “el rugbi”, sinó “al rugbi” una petita quantitat en compliment d’una clàusula de l’acord amb Govern per compensar la pèrdua de pilotes que han anat a parar al riu durant el període que el rugbi va jugar a Encamp mentre l’FCA ocupava l’Estadi Nacional.

Particularment, mai m’ha semblat que vàrem estar gaire encertats acceptant aquesta pírrica clàusula d’un contingut tòxic, com s’ha vist ara amb la versió tergiversada del Sr. Piqué, que sembla voler-nos fer creure que el VPC es va vendre per 8.000 euros l’any, fet que hauria estat un trist remake de la paràbola bíblica d’Esaú i Jacob.

Tampoc em sembla correcte que atribueixi al seu FCA totes les inversions realitzades, incloent-hi les que realitza de manera recurrent la Federació Espanyola en ajut als seus clubs federats.

Fent els comptes de la lletera es pot arribar molt lluny, fins que es trenca el pot de la llet.

En aquest apartat, voldria significar el meu suport al Diari d’Andorra que, al meu entendre, va ser víctima d’una informació tendenciosa que li va generar un lapsus pel qual ha estat víctima d’atacs inconsiderats, però la veritat sempre acaba per emergir i el fet que un servidor pugui expressar amb freqüència la seva lliure opinió al Diari d’Andorra confirma que es tracta d’una digna publicació oberta.

També seria recomanable que el Sr. Piqué fos més curós quan demana ajuda per a una empresa que li pertany i abstenir-se d’airejar els, segons ell, 15 milions que ha invertit en el seu negoci, perquè jo, per exemple, també he invertit molts diners en la meva empresa durant els 48 anys que fa que la vaig crear, sense haver demanat mai res a ningú, i si un dia la venc l’import de la transacció serà per a mi de la mateixa manera que si un dia el Sr. Piqué ven l’FC Andorra dubto que tingui previst donar-ne una part a Govern.

Finalment, la reiterada amenaça que el Sr. Piqué es pugui un dia emportar l’FC Andorra a un altre país em desperta la reflexió que suposo que fins ara no està prevista, de l’obligatorietat que quan s’adquireix alguna cosa que contingui el nom d’Andorra no es pugui exportar per cap motiu mai a cap altre país.

Em sembla aventurat que en el document d’adquisició de l’FC Andorra per l’empresa Kosmos, del Sr. Piqué, no consti una clàusula d’obligatorietat que digui que l’activitat del club s’haurà de desenvolupar dins l’àmbit del país en totes les circumstàncies. No fos que un dia tinguéssim, per exemple, l’FC Andorra jugant la lliga de futbol del Turkmenistan.