Créixer equilibradament

Tots coneixem què passa a la vida real quan un cos o ésser viu no creix equilibradament. En el millor dels casos, només es generen deformacions o malformacions que provoquen pèrdues de funcionalitat, mobilitat o limitacions en algun dels sentits o coneixement. I, en el pitjor, deriven cap a malalties que poden esdevenir cròniques o fatals, si no es poden aturar i remetre.

El mateix pot succeir en l’àmbit de la construcció, urbanisme i ocupació del sòl, en general, quan es vol desenvolupar qualsevol activitat sobre el medi físic i natural.

I perquè es produeixi un creixement equilibrat en aquests darrers àmbits cal que es donin, com a mínim, tres circumstàncies bàsiques amb la corresponent voluntat política.

La primera, i fonamental, és un creixement sostenible. És a dir, que el pugui assimilar el territori progressivament i no de cop, la qual cosa passa, a part d’altres possibles mesures, per la fixació de quotes o màxims de superfície construïda autoritzada anualment en metres quadrats de sostre edificable per a cada parròquia en relació amb la mitjana que ha estat capaç d’assimilar en els darrers 50 o 60 anys. I condicionada per part del territori parroquial i per permisos, així com altres condicions assenyades, que evitin la concentració o usos contradictoris amb la finalitat perseguida.

La segona, igualment important i correlativa de la primera, és un urbanisme ordenat, la qual cosa passa, a part d’altres possibles mesures, per la programació de l’ocupació i edificació del sòl, per part de cada POUP, en les diverses parts del seu territori, diferint-lo en el temps segons les necessitats comunals i generals, que s’han de preveure en un horitzó immediat d’uns vint anys, i atenent no a l’atzar o a voluntats interessades, sinó a l’interès públic, que ha de tenir la capacitat de preveure les necessitats, en sintonia amb un model urbà predeterminat i en coherència amb un marc general de país i una estratègia davant la globalització, perquè s’ha de fer càrrec de satisfer totes les infraestructures i equipaments públics que es requereixin en aquest desenvolupament previst.

La tercera, i en conjunció amb les altres dues, és un territori complementari en tots els àmbits o escales possibles d’intervenció. Així, en la comunal (dins de cada parròquia), en la general (dins el conjunt i entre parròquies), en la nacional (dins de l’àmbit del país i la seva relació amb l’entorn territorial dels dos estats veïns) i en la internacional (dins de l’àmbit país-món). Amb la realització de les infraestructures i equipaments per als serveis necessaris d’urbanització (carreteres, carrers, xarxes de serveis d’aigua potable, clavegueram, pluvials, electricitat, telecomunicacions, aeroports, heliports, tren...), de protecció davant de riscos naturals (inundacions i aiguats, caiguda de rocs, esllavissaments de terres, allaus, focs, vent, terratrèmols, sequeres...), de provisió dels recursos en consonància amb la població i urbanització (estoc d’aigua potable, electricitat, combustibles líquids, aigua termal, telecomunicacions, gas, energies renovables, agricultura, ramaderia, alimentació en general...) i de protecció davant de catàstrofes (pandèmies, guerres, terrorisme, impactes nuclears...).

Aquests tres grans principis a assolir han d’anar acompanyats, per poder créixer equilibradament i tenir futur, almenys de quatre accions-objectiu que s’enuncien a continuació.

–Desenvolupar una mobilitat interior universal, que cal assolir amb transport públic gratuït arreu del territori amb accessibilitat adaptada.

–Facilitar l’accés a l’habitatge. Amb participació del mercat, a través de la reserva d’habitatge de lloguer regulat (segons la qualitat) en un 25% de les unitats immobiliàries produïdes a totes les noves promocions privades, amb inscripció permanent a l’Institut de l’Habitatge. Més l’aplicació d’una taxa anual a tot ocupador, tant privat com públic, per cada quatre persones contractades i declarades a la CASS, administrada per l’Institut de l’Habitatge o la justificació (inscripció al registre corresponent) d’un habitatge destinat a lloguer per cada quatre treballadors. I així contribuir a la creació d’habitatges de lloguer des de l’arrel, ja que representen aproximadament el 50% del parc d’habitatges del país.

–Posar en marxa l’espai fundional Andorra-Pirineu a partir del marc jurídic que procurarà l’acord d’associació amb la Unió Europea, creant unes complementarietats econòmiques i socials entre Andorra i el seu entorn que han de permetre un desenvolupament més equilibrat.

–Integrar el paisatge urbà, rural i natural en la seva consideració d’un únic espai en continuïtat i harmonia. Per fer front al nou paradigma que estableix la dicotomia del món físic i natural davant el món digital i virtual.

I per poder dur a terme aquests tres principis i quatre accions-objectiu en l’actualitat, en ple desenvolupament d’un sistema dominant de globalització que té davant els reptes del canvi climàtic, de la destrossa del medi natural, de la contaminació planetària, de la transició energètica, dels refugiats, de la governança mundial, de les emigracions planetàries, de la intel·ligència artificial i el transhumanisme... seria bo que es creessin organismes públics independents que milloressin la nostra eficiència, com ara:

–Una Agència Nacional de l’Aigua, amb participació de totes les societats comunals, públiques i privades de gestió de l’aigua.

–Una Agència Nacional d’Economia Circular, per al tractament nacional de les terres d’excavació i residus de construcció, així com per el tractament de tots els residus amb incineració, trasllat, reutilització, reparació o reciclatge.

–Una Agència Nacional del Creixement, Urbanisme i Territori, al servei de les institucions generals i comunals per realitzar projectes de planejament que equilibrin el territori, ordenin l’urbanisme o facin sostenible el creixement en les diferents escales d’intervenció territorial, com es va fer en les dècades del 1960 i el 1970 amb Treballs Públics del Consell General o Protop.

–Una Agència Nacional de la Natura, Agricultura i Ramaderia, que incorpori les explotacions particulars agrícoles i ramaderes, els comuns i Medi Ambient, amb la gestió dels boscos i dels usos del sòl no urbans.

Ser petits ens penalitza si actuem separadament, però ens premia si sabem unir els recursos i els esforços.

Créixer equilibradament ja no és un repte, sinó una necessitat i obligació, perquè els petits no tenim dret a equivocar-nos.