L'actualització

“No farem més actualitzacions diàries donades aquestes xifres tan baixes a no ser que la situació empitjori.” Aquest era el missatge –certament optimista però que també té una punta de precaució– que dimarts passat va penjar a Twitter el Servei Andor­rà d’Atenció Sanitària. Penso que potser hauria d’haver tingut una mica més de ressò: només va obtenir el reconeixement de seixanta m’agrada, deu retuits i dos retuits amb cita. Penso en l’alleujament, en l’alegria del community manager del SAAS, que tenia –té– la ingrata responsabilitat de mantenir les dades actualitzades, com es feia –es fa– també des de Salut.

Aquestes coses són de mal comptar, certament, però és probable que hagi estat la millor notícia en mesos, un temps que se’ns ha fet etern, gairebé insuportable (i que encara no podem donar per superat). Però cada dia rebíem amb resignació i un nus a l’estómac l’evolució de les dades sanitàries. El fet de reduir-les a pura matemàtica, xifres fredes, balanços de llibre de comptabilitat, no aconseguia evitar que penséssim que darrere de cada malalt, de cada mort –però també de cada recuperat– hi havia un veí, un parent, un conegut. I que qui sabia si el proper a convertir-se en part d’aquesta funesta estadística series tu. I corríem el risc d’acabar acostumant-nos-hi, de blindar-nos davant de la fatalitat, com si cada dia ens arribessin els indicadors de la borsa de valors, els punts capriciosos d’un sinistre índex Nikkei, que avui puja, avui baixa.