Ajornament

La vida, diuen, és tot allò que ens passa entre ajornament i ajornament del judici de la BPA. Hem perdut el compte de les vegades en què, quan semblava que d’una vegada podíem començar amb el procediment processal, resulta que no, que alguna de les parts aixeca el ditet, fa les al·legacions que considera pertinents i ves, la cosa s’ajorna sine die. L’antiga sala d’actes de Prada Casadet reconvertida en tribunal continuarà buida, amb aquelles impressionants poselles amb els arxivadors del sumari, tot esperant que arribin temps més propicis per a l’administració de justícia. De moment, diu que ens haurem d’esperar quinze dies, en funció dels terminis que el Consell Superior de la Justícia ha d’aplicar per resoldre la recusació del fiscal general que ha fet un dels advocats de la defensa. A l’hora de la veritat, ja ens ho trobarem, però no hi ha motius per a l’optimisme. Una simple recerca a Google ens il·lustra amb precisió sobre el rosari d’interrupcions, per motius diversíssims, que s’han produït des que es va iniciar el judici, el gener del 2018. Ningú no va dir que havia de ser un camí de roses i bufaríem i faríem ampolles, certament. Hom no dubta que el nostre sistema judicial –que és i ha de ser extremament garantista i amarat de sàvia prudència– funciona a la perfecció i és una maquinària ben greixada. Només voldria, que, si mai –Déu no ho vulgui– tinc problemes amb la llei i em processen no em facin patir amb tanta espera i tot discorri amb una mica més d’ànsia.