Nivell tres

És bo que, quan hi ha afers oberts d’evident interès públic, les parts implicades puguin explicar-se –i que s’expliquin bé, donant a la ciutadania la possibilitat de fiscalitzar les decisions que prenen els governants. La Constitució ja no preveu la figura de l’assemblea magna (el darrer cop que es va reunir va ser el 1983, per tancar el conflicte de les ràdios), una institució extraordinària que convocava el Consell General i on es trobaven consellers, cònsols i ciutadania per fer front a problemes especialment greus. Però la reunió de poble que es va fer a Ordino per discutir la implantació del laboratori d’immunologia de cal Grifols és un bon exemple d’una pràctica saludable que hauria d’esdevenir costum. Per part dels que tenen la paella pel mànec sempre hi ha la temptació d’aplicar el despotisme il·lustrat: “Nosaltres sabem el que és bo i us donem l’oportunitat d’agrair-nos-ho amb la vostra obediència.” Benvinguda sigui qualsevol iniciativa que serveixi per fer més transparents, democràtiques i helvètiques les estructures de poder, que són opaques per natura. Els ciutadans ja no beuen a galet: estan (més o menys) ben informats i exigeixen ser tractats com a persones adultes. I això valdria per a tot: per al fiasco de l’aeroport, el projecte del telefèric: presentar dades, esvair dubtes, rebre crítiques a cara descoberta. De moment, ja ha servit perquè ens donin garanties públiques que el laboratori d’Ordino no serà com l’Institut de virologia de Wuhan o l’estació biològica de l’illa del doctor Moreau. Que així sia.