Interpretació

El futur del Madriu es va definint, amb primera i reductora però avançant. Els companys de la secció d’exclusives del diari han llegit l’ordinació reguladora de la vall que es publicarà al BOPA. No hi ha gaires sorpreses. Potser la clàusula més important sigui la consolidació de la prohibició a l’accés rodat, que suposaria la fi de la vall tal com la coneixem i l’expulsió del parnàs de la Unesco. I també destaca la possibilitat que tindran els cortalans per construir-hi bordes per a turistes, ehem, rurals (per què en diuen bordes si són hotels?), una excepcional excepció a la limitació general d’aixecar “nous edificis” o “campaments de caçadors”. Però una ombra amenaçadora es dibuixa a l’article deu punt dos: comuns i Govern poden, si ho consideren escaient, construir-hi “refugis” i “centres d’interpretació”. Ja ens està bé que hi hagi refugis, molt útils quan fa mal temps, però més centres d’interpretació no, si us plau. Primer, als vuitanta, van ser els ecomuseus: aixecaves una pedra i te n’apareixia un. Amb el canvi de segle van arribar els ditxosos centres d’interpretació, que van créixer i es van multiplicar, malgrat aquesta denominació tan lletja i postissa, que fa perdre qualsevol interès sobre la matèria que ha de ser interpretada. La recerca i la difusió són imprescindibles per entendre i apreciar el patrimoni, però s’han de buscar solucions creatives i no repetir fórmules que ja van néixer cansades. Esperem que comuns i governs no caiguin en la temptació i ens deslliurin de qualsevol mal interpretador, amén.