Efecte immediat

Semblava que no arribaria mai el dia i mira tu. Tot i que ja feia un temps que el rumor corria, ahir cap al migdia va saltar la notícia, que es va escampar com la pólvora. El consell de ministres, fent cas a les silencioses pregàries de molts ciutadans, amb un ull posat a les corbes de contagis i un altre a les xifres de vacunats, ha decidit fer el pas i tirar pel dret, amb el permís de la variant delta. Adeu a les màscares, amb efecte immediat així que ho publiqui el BOPA. Entre la legió de malcontents hi ha els que pensen que s’hauria d’haver fet abans i els que creuen que encara és massa d’hora i prendrem mal. Ara ens haurem d’anar acostumant a anar pel món a cara descoberta, i potser no serà fàcil, perquè molts l’hem feta servir com un escut protector. Al començament vam patir perquè no n’hi havia. Cada mascareta era un talismà, un petit tresor que calia conservar amb cura. Després de la fase de confecció casolana, els vam perdre una mica el respecte i s’han acabat per convertir en una extensió de la personalitat. Màscares patriòtiques, publicitàries, identitàries, i aquelles inquietants semitransparents de la darrera fornada. Tots aquests mesos portant aquest simulacre de nicab necessàriament ens passaran factura. Haurem d’anar més ben afaitats, se’ns han acabat les excuses perfectes per no saludar i, el que és pitjor, direm adeu a aquells jocs insòlits de mirades creuades entre desconeguts i entre desconegudes. Però no les trobarem a faltar. Tot sigui a fi de bé.