Circulin

Diuen els papers que la nova llei sobre economia circular que ha preparat la ministra Calvo és a la banda, escalfant, a punt per al debat parlamentari. Tot el que tingui forma circular ens hauria d’estar bé, que ja n’hi ha prou, de coses cantelludes. A la web visc.ad hi ha unes infografies que ens ajudaran a entendre aquesta teoria una mica millor. L’economia lineal es basa en el cicle recurs > ús > residu de tota la vida (això tan nostrat de ‘fotem-ho al riu’), mentre que l’economia circular és com una serp que es mossega la cua, on tots els processos estan pensats per eliminar restes i els famosos ‘productes d’un sol ús’. Tot s’hauria de poder reciclar, com fan els pagesos que no tiren mai res (bé, de vegades han llençat una nevera al barranc), però porten sempre un tros de filferro a la butxaca, per si un cas s’ha d’apedaçar alguna cosa. La intenció, diuen, és que entre tots fem això tan bonic que és ‘canviar de paradigma’. Ho he hagut de buscar al diccionari, per si de cas se m’escapava algun detall important del concepte. Però un paradigma és, ras i curt, un sinònim de ‘model’. Canviem de model o d’hàbits, però va, diguem-ne paradigma que sona com més grec. El que hem de tenir clar és que no es pot matar tot el que és gras, i que si no vigilem una mica, la merda, amb perdó, se’ns menjarà. Ara i així, a cop calent, se m’acut que hi ha un producte d’un sol ús que podríem deixar de consumir sense patir-hi gaire. Els petards, una estranya manifestació de la llibertat individual, que només fan gràcia a qui els llença.