La glòria i la glòria

Sí, ha estat la gran notícia cultural de la setmana, i, home, potser hauria merescut un honor de primera plana al Diari d’ahir (i no pas un trist breu a la pàgina 17), ni que fos deixant-li un raconet, entre visites institucionals a Macron i el fiasco dels tatuatges: el gran Àlvar Valls ha guanyat la cinquantena edició del premi Crexells amb la seva torrencial Entre l’infern i la glòria, la biografia novel·lada –o la novel·la biografiada– dedicada a mossèn Cinto Verdaguer. Aquest guardó el concedeix l’Ateneu Barcelonès i l’han guanyat clàssics indiscutibles com Vida privada, Aloma, Pedra de tartera i Camí de sirga, Sagarra-Rodoreda-Barbal-Moncada. Amb l’Amat-Piniella, que li van concedir el mes d’abril, l’Àlvar s’ha endut, sense fer soroll, els dos premis més importants i prestigiosos que es concedeixen a obra publicada en català, que es diu aviat i no sol passar gaire sovint. I això encara és més sorprenent si tenim en consideració els temps difícils pels quals ha hagut de navegar: la vam presentar a La Fada Ignorant el dotze de març de l’any passat, just el dia que van tancar les escoles.

Ara potser fem més cas a Netflix que no pas als llibres, però no oblidem que novel·les com la de l’Àlvar són les pedres angulars sobre les quals es fonamenta una cultura. Té mil vint-i-quatre pàgines, sí, però és una lectura apassionant, escrita per un orfebre de la llengua, que et captura des de la primera pàgina i no et deixa estar fins al final. I és veí nostre. Què més volem? A què esperem per fer-ne una mica més de cas?