Setanta-dos projectes

El Govern, en la seva reunió de dimecres, va aprovar la subvenció de 72 projectes culturals, per un import total de 180.000 euros. Hi haurà qui s’estirarà els cabells i dirà que com és possible aquest malbaratament de diner públic per alimentar els deliris artístics dels quatre tocacampanes de sempre. Bé, com que a un servidor li van donar un ajut, fa un parell d’anys, en la primera edició d’aquest nou format, aixeco la poteta i m’atreveixo, molt modestament, a dir-ne tres coses. Una. Si les comparem amb les subvencions esportives, són la xocolata del lloro: hem de tenir en compte que l’any 2020 es van destinar més de tres milions i mig d’euros a subvencionar federacions, clubs i esportistes. Déu me’n reguard de criticar-ho: l’esport és un formidable element de cohesió social (sí, la cultura també). Però, un cop fets els números, quan veus que els ajuts als creadors són el cinc per cent dels diners que es destinen a esports fa com una mica pobre. Dues. És trist que, al final, hi pugui haver propostes interessants que no han estat prou valorades i que hauran d’esperar noves convocatòries. Com deia Mateu, l’evangelista, molts són els cridats i pocs els escollits. I, tanmateix, que hi hagi 72 propostes aprovades diu molt en favor del teixit cultural del país, que té qualitat, vitalitat i varietat. Ara, que si les haguéssim de valorar per les ferotges lleis del mercat, malament rai. I tres: enhorabona al Manel Gibert, eminent poeta i fotògraf. I tres bis: que bé que hi hagi un raconet per al Fargo!