Nòmades

Deia el Diari d’ahir que el Govern vol tirar endavant canvis en la Llei d’immigració “per atreure nòmades digitals”. Dit d’una altra manera: es volen flexibilitzar les condicions perquè als youtubers i similars –els que es dediquin a això de l’economia digital– els sigui encara més fàcil d’instal·lar-se a Andorra i puguin contribuir, d’aquesta manera, a la bona salut del negoci immobiliari i augmentar el saldo de l’Estat. Entre d’altres mesures, no hauran de dipositar els quinze mil euros a l’AFA, cosa que és una bona flexibilització. No he pogut evitar de pensar en la lletra de la cançó Nomadi del malaguanyat Franco Battiato: “Nòmades que busquen els angles de la tranquil·litat /a les boires del nord i als tumults de la civilització / entre els clarobscurs i la monotonia / dels dies que passen.” Això del nomadisme torna a estar ben vist, després de molts segles pensant que això de quedar-se tota la vida en un sol lloc era molt millor que no pas anar empaitant per les estepes de Déu ramats de búfals i mamuts. No hi ha res de més avorrit i perillós que una vida sedentària, contra la qual clamen metges, dietistes i entrenadors personals. Les arrels estan sobrevalorades, s’ha de veure món i cal anar tastant tantes olletes com es pugui. Ara, que convé no oblidar que van ser els pobles nòmades de l’Àsia menor els que ens van portar el neolític (i, segons alguns estudis genètics, van tenir la pensada de liquidar la població masculina autòctona per quedar-se amb les dones). Glups, va dir ell.