La Visura
Hem fet la cimera
Ahir, dimarts i tretze, i amb l’objectiu de llimar asprors i lubricar les relacions, no sempre fluïdes, es van reunir a Barcelona en cimera oficial el Molt Il·lustre Senyor Xavier Espot, Cap de Govern d’Andorra, amb el Molt Honorable Senyor Pere Aragonès, President de la Generalitat de Catalunya. No sé ben bé quines són les diferències entre ser Molt Il·lustre i ser Molt Honorable, més enllà de la tradició protocolària. Bé, sí: l’un governa un estat i l’altre, segons l’ordenament legal en vigor, una comunitat autònoma dins d’un altre estat. Fins aquí encara hi arribem. Mentrestant, els sospitosos habituals, que mai no fan vacances, s’indignaran i emetran a l’àgora pública grans marrameus i escarafalls, perquè asseguren que el president del poder executiu de l’estat només es pot relacionar amb els seus congèneres. ¿Què és això, que el Cap de Govern de les Valls Neutres es rebaixi a parlar amb un petit sàtrapa de províncies (que, a més, és català), quan el seu interlocutor natural amb les qüestions del sud del Runer és el Presidente Sánchez (que, a més, és un Excel·lentíssim Senyor)? I d’aquí cap amunt hauria de ser el mateix: trobades amb Joe Biden sí i amb Vladímir Putin també, i amb el copríncep Macron quan es posa el barret de president, (però no pas amb madame Delga, que és la representant d’Occitània, o amb madame Téqui, presidenta de l’Arieja). No cal fer més escarafalls. Realpolitik. Els veïns han de poder parlar i entendre’s, per molt que l’un es pugui pensar que és propietari de la finca i l’altre vagi de lloguer.