La Visura
'Milfullsness'
Ara no hi ha excusa: ja tenim un bosc on retrobar-nos a nosaltres mateixos. L’havíem trobat tan a faltar! Fins ara, als boscos hi anàvem a carbonejar, a barranquejar les bigues comuneres per al llosat de la borda, a fer una mica de llenya, a caçar porcs fers i cabirols, a amagar-hi el fardo i a buscar bolets (sempre que n’hi hagués). Alguns esperits excèntrics hi anaven simplement a passejar, a contemplar l’espectacle sempre fascinant de la natura mineral, vegetal i animal, a admirar el desplegament d’aquell caos tan ordenat que la meva padrina, que era la saviesa rural personificada, expressava amb la seva cèlebre dita: “La canalla puja com els pins del bosc.” Els més atrevits, adeptes dels banys de bosc japonès (el shinrin yoku), abraçaven pins i carregaven piles. Però mai no se’ns havia acudit que un bosc seria un instrument per aconseguir el sati, o la consciència plena, després d’una simple passejada. Diguem-ho amb reverència i amb totes les seves anglosaxones lletres: el mindfulness. Ara ja el tenim aquí: és l’anomenat Moments: Camins de Benestar, l’itinerari forestal, introspectiu i circular de dos quilòmetres que s’agafa des del pla de les Tobes, a tocar del santuari de Canòlich. Cal que ens traguem el crani davant de la iniciativa d’Andorra Turisme, que, juntament amb el comú de Sant Julià, ha aconseguit allò que, fins fa quatre dies, ens hauria semblat del tot impossible: que per anar a passejar a un bosc haguem de comprar un llibret de vuit euros i demanar hora (“per no saturar l’espai”). Els meus respectes, senyors.